| |
Massa tard.
 diumenge 5/setembre/2010 - 04:42  1600  0
Mai podré oblidar-te.
I sempre recordaré els bons moments que vam passar junts. Et portaré amb mi allà on vaja. El passat nou d'agost nos vas deixar, cansada de tant de patir, de tant de lluitar. Vas ingressar moltes vegades en l'hospital però vas voler morir en la teua llar, amb els teus. La força que vas demostrar va ser la teua última lliçó, veritat? Mai em perdonaré no haver-me portat com devia. No haver-te dita tot el que et volia. No haver-te agraït la vida que m'has donat i l'amor i el sacrifici.
Quina maledicció és esta vida, que no permet tornar arrere i arreglar allò que vam fer malament. Tinc un nuc en l'estómac i un buit enorme en el meu pit.
Me vas rescatar amb dotze anys d'una infància perduda, d'una vida sense futur. Tu, una dona senzilla i treballadora, que no entenia de ong's ni de reciclatges. Roja, com deia la teua família; em veres perdut per un carrec fosc. Apalissat, famolenc i brut. Deixat de costat, vivint en un món que no ix en les guies turístiques. Dibuixant tot allò que veia per fugir del dolor, per sentir eixa calma que encara hui en dia només sent quan dibuixe. Aquell dia vas voler unir el meu destí al teu i portar-me a esta terra tan diferent. A un món d'esperança, de futur, però sobretot, de molt d'amor.
Van ser anys molt difícils per a ambdós. Assimilar un canvi de vida tan gran necessitava molt d'afecte i comprensió, i tu ho vas fer molt bé. Jo vaig deixar arrere una família truncada, germans a qui volia. Van ser nits molt llargues... No vas tindre por quan molts anys després em vaig retrobar amb els meus germans. Sabies que les teues cures m'havien convertit en fill teu, i que jo el sentia així en el fons de la meua ànima.
M'has deixat sol però ben proveït per al perill. Eixiré avant per la força que m'has donat. Estic orgullós d'haver sigut el teu fill, i el teu record perviurà en la teua neta, a qui sé que vols amb bogeria.
Et vull mamà.
Te quiero.
|
Contactes
Registra´t
