|
Els camins de la memòria: homenatge a les mares de Maig
dimarts 15/juny/2010 - 06:13 1820 0
Avui segueixen sent dolor. Cadascuna d'aquelles dones porta l'angoixa clavada als ulls; és la mateixa expressió que les portà a identificar-se sense parlar a les primeres trovades a la plaça de Maig.
Anys circumdant la plaça. Tots els dijous. No podien parar. Circulin. Segueixin circulant. I aquestes voltes anaven impregnades de ínfimes esperances. Alguna notícia. Algun fill tornava. Potser el seu fos el següent. Però molts no van tornar. Tuvieron que emerger del mar para que nos creyeran.
Tot i així parlen alternant el riure i el plor, el plor per la pèrdua, el riure per la lluita i el record. Record que es va tornar orgull pels seus fills. Sufrieron y murieron, sí, pero murieron siendo hermosos, nunca dejarán de serlo, siempre serán héroes Curiosos són els camins de la memòria.
|