L'hora de les bruixes ja és aquí. L'hora perillosa. L'instant en que una valentia covarda amagada darrera d'un glop d'alcohol et fa creure que ets capaç de tot. És quan arribes a casa i els teus enemics et desafien perquè ara ets vulnerable. Perquè una estranya eufòria et diu que ets valent. Perquè un buit que tens molt amagat dins teu, aquell buit que tu negues que existeixi, et demana a crits que necessita companyia. I és ara quan necessites que algú et digui que ets necessari. Vols ser important per algú. I l'única manera que se t'acudeix és fer-te visible a una hora intempestiva.
És l'hora dels missatges furtius, dels penediments de demà al matí. És ara que sóc forta i no demà al migdia. Ara sortiria al carrer amb una pancarta dient: ets tu. Però sóc forta i avui no em guanyaràs. No cauré en la temptació. Em podria beure totes les ampolles d'alcohol que tinc a casa però no ho faré. Encara que em mori de ganes, encara que ho necessiti, malgrat tot no et diré que t'estimo i que et trobaré a faltar aquesta nit en el meu llit i que vull que tu no siguis tan fort com jo i cedeixis a les hores perilloses de la matinada escrivint-me tot el que jo t'he escrit en una nota perduda a la 1.50 de la matinada en un bloc.