|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de albert_84
|
|
|
Segon intent: el futbol és l’opi del poble.
dimecres 12/maig/2010 - 05:33 1088 8
A l’igual que l’opi…
- Aïlla de la realitat: això ho demostra el fet que hi hagi premsa dedicada únicament (o quasi) al futbol, de què serveix saber amb pèls i senyals el que fa o desfà un equip de futbol si finalment a nosaltres no ens afecta ni econòmicament ni ens hauria de fer més feliços o tristos. Es tracta d’una felicitat o tristesa artificial, creada a base de temps amb una màquinaria de màrqueting descomunal. No pot ser que uns coneguts via mitjans de comunicació, per tant desconeguts, amb el simple fet de xutar una pilota produeixin unes emocions tant fortes, trobo racional alegrar-se molt veient com guanyen uns amics, perquè amb ells t’uneix un vincle real i vols que guanyin perquè estiguin més contents. Un no sap res dels jugadors de futbol pot ser que un sigui un depravat, un altre un imbécil i un altre un prepotent. Un simplement veu a aquests individus xutant la pilota, bueno i el que volen que se sàpiga d’ells, com per exemple que han fet una donació de tants euros (quan molts cops representen un 0,01 per cent del seu patrimoni; i a més saben que el donatiu tindrà repercussió mediática beneficiant-li’s). A més, el saber que és un esport que mou tants millons d’euros hauria de produïr fàstig perquè en el fons és simplement un joc, i convertir-lo en fanatisme hauria d’estar penat. A més, és inmoral donar o rebre tants millons d’euros pel fet de jugar. És com si dons una clase particular de mates i et paguen un milió d’euros, jo sentiria vergonya ja que el meu esforç no equivaldria al meu salari. A més, qui no es passaria tot el dia jugant a futbol i cobrant “únicament” 1500 euros al mes. Un altre fet que recolza l’argument de que el món del futbol és irracional i que, per tant, ens aïlla de la realitat com ho fa la bogeria en un boig, és la coincidencia de que a quasi tothom li agradi veure el futbol per la tele, quan segur que hi han molts més esports interessants per mirar…..un màrqueting constant durant molt de temps ho aconsegueix tot!
A més, crec que produeix una certa adicció, això igual com lo anterior ho he viscut en la meva propia pell, perquè m’he passat mooolt de temps veient web esportives com l’ sport, elmundodeportivo, el marca, l’as… I com tota substància adictiva, com per ex. l’alcohol, si no es beu/veu amb moderàció danya ja que et fa viure en un món irreal que fuig dels problemes importants i reals de la vida.
A l’igual que la religió…
- Cada persona acudeix puntualment cada cap de semana al camp o al bar com ho faria un catòlic respecte l’església, a més s’allibera dels pensaments negatius (en aquest cas no a través de la pregària sinó que és a través dels insults o de la felicitat fictícia) i a més a vegades crea tensions absurdes i irracionals (quan tothom sap que una persona nascuda a Bcn és molt probable que sigui del barça i una a Madrid del Real Madrid).
Però finalment dir que sóc fan del barça i ho continuaré sent :-). Jo també tinc el meu punt d’irracionalitat :-). Però a partir d’ara intentaré seguir-lo amb més “moderació”. Espero que aquest escrit m’hagi servit per interioritzar i ordenar les idees que abans únicament estaven rondant pel meu cap. I m’agradaria saber si algú està més o menys d’acord amb mi :-)
p.s. lo de segon intent va perquè ahir vaig escriure un article amb el mateix títol, en el que vaig barrejar conceptes que no tenien relació entre ells….em vaig donar compte després de penjar-lo :-)
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
Vegana |
No es mereixen ;)
Thursday, May 13th 2010, 6:27 AM
Mira, el mosso que es va quedar pillat d’una secta era, pel que jo sé, una persona força equilibrada (si és que cap humà ho pot ser ;) i a més havia estat ensinistrat per “resistir” qualsevol tipus de pressió psicològica… el de la peli està clar que té una vida gris i que el que li dóna vidilla és sentir-se part d’alguna cosa que el transcendeix com a individu (cosa que d’altra banda és molt “humana”, tant tenir una vida gris com buscar vidilla fora de nosaltres ;)
Està clar que hi ha mecanismes “personals” que ens fan més fàcilment atrapables a certes coses, i que, com bé dius, les maquinàries de marketing i propaganda de tot tipus ens “exalten” amb facilitat en molts camps, els de futbol també ;)
(i m’acaben de passar el trailer d’un documental que estaria bé de poder veure per entendre alguns d’aquests mecanismes i realitats personals i socials: http://www.youtube.com/watch?v=XYle2za6nCc)
Salut i bon futbol ;)
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|