...vaig girar el cap cap a la dreta...em cridaves...volies mostrar-te’m com mai t’havia vist.Una línia finíssima taronja entre núvols abressolada,convidant-me a grunxar-m’hi fins la claror d’un nou dia...reflectida sobre les tranquiles aigues del meu llac,aquell de l’infantessa,que ara descansava per acollir-te.
...però jo no volia dormir...tan sols volia gaudir d’aquells instants,de la bellesa...de la pau...la serenitat...de la teva presència...testimoni de noves sensacions...
Sempre hi ets ,mare lluna,però no sempre et mirem...fins que ens crides per dir-nos que sí que hi ets,que vols ser còmplice...
...i amb la mirada renovada te n’hi faig,fins que surti el sol.
Niu revolada, neu amb embranzida i estels d'argent que avancen pels esvorancs dels nostres moviments. Com una simple mirada, com el fruïment d'una nit estelada,... el teu missatge és pur delit, un pas més en l'abisme de les emocions i intuïcions. Hi ets? Som.
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't