| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de erratica
|
|
| |
Dilluns de quasi gloria
 dilluns 10/maig/2010 - 03:38  680  7
Després del cap de setmana doncs si, tot ha sortit quasi rodó, aquell quasi que ens persegueix a la vida, no ha deixat que sigui un dilluns de gloria culé… però ens hi hem acostat molt.
La primera part del partit a Sevilla, va ser extasiant, no tinc prou coneixements per dir que va ser la millor primera part de la temporada, però l’equip va jugar com un rellotge suís, amb la sensació de que aquell futbol, per mes partits de la lliga espanyola que miris no el veuràs per enlloc, llavors clar, el rival total te un punt menys, però hi ha un abisme entre l’efectivisme de les individualitats, i la bellesa del joc col•lectiu, culminada per la genialitat d’alguns individus. Una petita badada a la segona part, i un error del Mallenco ( personatge odiós) que segons va explicar el Pinto ahir al Hat trick, va dir que xiularia abans de treure la falta i no ho va fer, deixant al barça en evidencia, van fer posar la por al cos culé. Vint minuts de patiment, però que seria una victòria blaugrana sense l’ai al cos?.
I ahir, un partit de basket vibrant, on mai es va témer que la copa s’escapés de les mans, on per primera vegada, si més no, jo no ho recordo, els futbolistes i els màxims directius estaven allà a primera fila… Un partit de traca i mocador, que deia aquell, una bellesa de joc, altre vegada, un equip sobre el parquet.
L’emoció compartida del Navarro, fa desitjar de ser el proper cap de setmana… i poder rubricar la lliga per l’equip que més bé juga, no pel que te el talonari mes gruixut.
Aquest dos partits demostren que els equips que funcionen units, on els egos estan controlats i on a part de ser companys de feina son alguna cosa més, donen un plus afegit a l’esport. Dos entrenadors de casa, unes pedreres fortes i potents( a Sevilla n’hi jugaven 8 de casa, dada del cavall) i a triomfar a Europa i arreu del món.
I pels fills és molt més alliçonador veure com celebra als gols un Messi, que un CR. O com s’abracen els jugadors de la banqueta, feliços dels èxits dels companys, mentre se'ls senten seus. Com les declaracions que fan son sempre tranquil•les i positives i com l’entrenador o fins i tot els directius, declinen de malparlar dels rivals....
Per molts anys....
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
