| |
versos
 dijous 6/maig/2010 - 08:47  836  0
si em deixes estimar,et recompensare en tot un mon de de felicitat,si em deixes fer-te somiar et fare veure tot el univers i si em deixes acariciar et donare tot el plaer al meu avast,deixa'm adinsar en la teva ment i contruir un mon paralel,deixa'm explorar el teu cos per poder senyalar cada punt dolgut, per poder aixi curar amb delicadesa i infantesa que rejuvenesqui la teva pell al moviment dels meus batecs persistents,que es el que t'ajudara a poder continuar en aquest mon ple de humillacio i malestar
es van enderrocar els murs de l'amistat per deixar pas al amor de veritat,tot se'n va anar a norris per començar de nou la felicitat i aixi poc a poc fer nova vida al teu costat,eres tu la ferida que sagnava i jo volia curar,eres el mon que s'enfonsava al teu majestuos pas,aixi que al fi em vas dir t'estime per tota la eternitat
saciat dels teus petons i esculpit anys i anys amb el teu amor es va complir tot allo que vas aconseguir,fornant passions al meu estupid cor,que nomes volia el poder el poder del teu amor,sacrificar el passat per montar un futur,atravessant les boires de la vida i admirant el pas d'un conjunt de cignes que ens recordaven el mes pur somni de innocencia que captivava aixi la felicitat meravellosa dels teus sentits aguditzats pel moment franc
has aconseguit abolir les meves penes,has aconseguit que m'oblidi de tu ,tot ho has aconseguit en aquest dia,has destruit tot el somni que vaig tenir per tu ,vas desistir de dir les paraules t'estim, pero em vas deixar el desig de voler conseguir una abraçada de la teva anima pura i sana,aixo es el que desitjare a partir d'avui aquest estatus,aquesta vida,aquest moment que es diu la felicitat extingida
|
Contactes
Registra´t
