| |
Només Tu
 dimecres 5/maig/2010 - 03:36  948  1
Deu ser molt lluny el mar,o tal vegada
ja no hi ha mar i el mot és només una
cassanella.Tants de mots han perdut
el pes i el gruix que ja no goso cloure
els punys amb força com abans,per por
de sentir tot un món que s'esmicola.
Deu ser molt lluny el mar, i aquella casa
que sempre he imaginat sota la pluja
i la gent que no veig,Deu ser molt lluny
la gent que mai no veig,o tal vegada
han mort i jo no ho sé i encara els penso
inúltilment vivents. Deuen ser lluny
els arbres,els ocells,el riu,l'espasa
que talla el vent i el fang de les roderes.
I només tu ets pròxima i et sento,
immòbil i expectant,just al darrera
de tantes portes que cap pany no tanca.
Miquel.M.P
|
Contactes
Registra´t
