| |
Les terres de Mèrcia
 dimarts 4/maig/2010 - 06:15  832  7
El dia s’havia llevat tapat, potser un presagi del que esdevindria en unes hores, des de la plana observava els turons de Balakia. Feia mesos que ens atacaven, no respectaven les nostres terres i portàvem lluita rere lluita defensant el que era nostra. Els nostres guerrers de Mèrcia, cansats van anar a veure al duc de Montblanc, i aquest aprofitant que per les festes de maig venia el rei de la Catalunya, va intercedir per trobar una solució.
Avui era el gran dia, a les 12 del migdia al pati de l’església de sant Francesc, hi hauria la lluita final, el rei havia decidit que els guerrers que guanyessin la lluita tindrien per escrit la possessió de les terres que feia tant i tant de temps que eren pugna entre els dos pobles.
Vam fer cap a Montblanc, era mercat, les paradetes estaven situades entre la plaça major, el carrer major i el palau reial. Potser a la tarda segons com esdevinguessin els fets, compraríem alguns queviures...
Els dos pobles esperàvem a les portes del pati, una espera tensa sense conflictes. Per fi es van obrir les portes, i vam entrar, vam seure a les grades, separats, els de Balakia a l’entrada i els de Mercia al fons. Una vegada asseguts els ressonar dels tambors anunciava l’arribada de la comitiva reial, primer els tambors i trompetes, llavors els portadors dels estendards, els representants de les cases nobles, els Ducs de Montblanc i per últim el rei i la reina.
El torneig va ser dur, i tot i que encoratjàvem delerosos els nostres guerrers, hi va haver moments on vam pensar que acabaríem perdent les terres. Els nostres guerrers però després d’haver patit una alguna derrota en la lluita cos a cos on els de Balakia eren molt poderosos, van demostrar que en les proves a cavall eren del tot insuperables, la seva velocitat, destresa i domini de l’animal van ser aclaparadors i per fi, Mercia es va declarar guanyadora, el rei va atorgar un document al cap dels guerrers on quedava clar que els terrenys en conflicte quedaven per sempre en el nostre poder.
Vam aprofitar el dia, i després de dinar en una taverna, ens vam dirigir a la plaça de Sant Miquel, darrera de l’església on es celebraven unes danses, en la que tots vam participar, i després pels menuts, que també ens havien acompanyat a veure com els seus germans i pares lluitaven per la terra, hi havia uns joglars que explicaven una llegenda d’un guerrer de la capadòcia, un tal Jordi, que va deslliurar a una princesa de les ferotges urpes d’un drac, per sort aquí els dracs eren petitons i ens ajudaven a lluitar contra els enutjosos mosquits...
Cap al tard, després de comprar algunes coses al mercat, vam reprendre el camí cap a Mercia, esperant que a partir d’ara fos la vila pacífica que havia estat anys ençà...
Al poble es preparava el torneig, però allà només hi eren convidades les cases nobles de la vila, i això a nosaltres ens quedava molt lluny....
|
| |
|
Contactes
Registra´t
