| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de cebeta
|
|
| |
PERSONES
 diumenge 2/maig/2010 - 08:15  677  5
Després de sis setmanes en el xat...em sento una mica part d’una gran familia.
Una gran familia on no hi ha jerarquies,on no hi ha hagut més vincles que els purament informàtics...però que m’han demostrat que poden ser molt més forts que els personals.
Vaig venir a parar al xat desgastada per les relacions que tenia en el meu entorn,per les mentides que es dèien a la cara i a l’esquena,i una miqueta de puntetes,em vaig fer un raconet en aquest espai dels blocs.Un espai que m’ha servit de confessionari,sí,i on he compartit els meus pensaments,les meves misèries,les meves tristors...però a mida que han passat els dies,les meves il.lusions.
Jo ja no tenia res a perdre...per a mi estava tot perdut.
I avui llegint el bloc d’una altra persona,m’he dit que tenia que explicar el que m’estava passant ara.Que no vol dir que hagi de repetir-se en els demés com un patró pre-establert,però pot servir de llum al final del tunel.
Jo aquí he tingut contacte entre bits amb molta gent,i de totes aquestes persones potser només me’n quedaré amb les dels dits d’una mà,com passa al carrer,però he de dir que han estat com el millors dels amics...escoltant,preguntant,pendents...no calia comentar ni tan sòls els blocs...ja venien a mi directament.I he de dir que si bé han estat senzillament contactes virtuals...han estat tan o més intensos que els reals.Perquè aquí hi ha gent com jo
que quan m’han llegit han entès i s’han acostat per donar-me la mà.
També hi ha qui ha estat crític amb la meva manera de pensar o sentir en un moment donat,però potser jo no he sabut expresarme correctament o senzillament,pensen i senten diferent.Si bé reconec que sóc conscient de que escribint els blocs m’hi estic exposant,la meva manera de fer és davant del que no comparteixo...passar de llarg.
Jo no he estat mai a cap trobada xatera.Les meves trobades són a una sala on tothom diu la seva,però m’hi he sentit molt còmode,com un club social.Hi ha qui va al bar...jo vaig al xat.I això m’ha ajudat a trencar el vincle nociu que tenia amb el meu entorn més proper que tan de mal em fèia...i gràcies a les relacions i les coneixences que he tingut en 1 dimensió...he estat més a gust i m’ha permès expresar-me d’una forma que no n’era capaç o que no em podia permetre fora d’aquesta pantalla...
Avui vull fer servir el bloc per dir a tots els nouvinguts/des que no tingueu por...que a mi m’ha anat bé.Que pot anar bé.
Que darrera de tans niks... hi ha persones .
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
arale |
Tens raó!
Monday, May 3rd 2010, 5:03 AM
Aquest xat (no en conec cap altre) dóna tot aquest tipus d'aventatges, és ben cert.
Però no és per desanimar,tot al contrari, només afegir a tot el q has dit, q certament, darrera els nicks hi ha persones, i aquí, la vida no és gens diferent allà de fora, amb tot lo boi lo dolent!
Gaudeix de les coses bones q aporta aquest xat, q en son moltes.
Jo ja porto més de dos anys fent-ho!!
;)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
