Aquesta nit no s’han encès les llums del poble, una nit perfecte per sortir a fer un passeig i gaudir del silenci.....escoltar les pedres...observar cada racó del poble i deixant volar la imaginació segles enrere.......m’acompanya una dolça melodia que acabo d’escoltar i els ulls d’una òliba que m’ha visitat per portar-me a passejar......mica en mica vai sortint del poble per endinsar-me al bosc, alguns animalons ja es comencen a despertar.....d’altres, encara no han dormit..........
Hem sento com una guineu voltant sol pel bosc, ella busca la seva part de menjar.....i jo la meva part d’il•lusió....llavors hem pregunto que es mes important i no hem puc respondre.
Assegut en una pedra torno a escoltar la melodia que m’acompanya i s’hem dibuixa un somriure a la cara.........potser he trobat la meva part d’il•lusió????
Els primers raigs de llum hem diuen que el dia s’aixeca, i torno cap el poble caminant molt lentament.....com si no volgués marxar d’aquell lloc que m’ha fet somriure.
Tots cerquem quelcom al bosc...i tots hi trobem quelcom. Venturosos nosaltres que hi anem, ens hi endinsem i passem a formar part d´ell, som unelement mes, que obsera i cerca i per sort ho trobem...
Il.lusions... què feriem sense elles?
El més important és un mateix... i sense menjar ni il.lusions dubto que poguéssim viure!
Segueix passejant... ens encanta fer-ho amb tu!