Sis lletres que es perfilen,però que no es defineixen...
Sis lletres que t’omplen la boca quan vols cridar-me...
Sis lletres que són per a deletrejar lentament assaborint-les una rera l’altra...
Sis lletres que em xiuxejes a cau d’orella cada nit quan començo a somiar...
Sis lletres que esperen la llum de la lluna...
Sis lletres que volien ser lligades per un àngel...
Aquesta es una missió gens facil
la d'endevinar el nom que amaga el teu vers.
Bohemia com ets, segons el Beltran,
encara es més dificl endevinat el nom amagat, però
res és imposible, i crec que en aquest moment...ja el
tinc!!!!! GRACIES!!!!!
em mola mes el rollo indi...en plan."el que escribe y no dice nada" noms que ens defineixen i que poden canviar amb el temps igual que canviem nosaltres...clar que no dona tant de joc per fer rimetes que no se si son efectives pero de segur obsoletes...
C om m’agrada el teu vers !
E stic fascinat dels teus ulls poètics
B ohèmia com mai et veig
E ncara que no em recordis
T inc l’esperança en la propera albada
A quella que captivaré la teva mirada
...i les ales que l'envolten l'han deixat reposar...
...es dalt del teu núbol blanc, observant després d'haver lligat, les sis lletres que son tu...en un univers que sent, on es nat...
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't