| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de erratica
|
|
| |
Groc intens
 dimecres 28/abril/2010 - 03:04  664  15
Aquella tarda, es sentia confosa, i sense saber perquè, va tornar a entrar a aquell xat on feia molt temps havia trobat algú diferent amb la sensació que allò mai es repetiria.
Estava decidida a tancar aquella porta, va deixar el xat obert, mentre aprofitava per anar treballant, se li obrien converses, que descartava a les dues frases, per tòpiques i avorrides, costava molt que algú li captés l’atenció.
Es va obrir una finestra, algú amb un nick idèntic al nom del seu gat, va somriure i li va comentar, i a partir d’allà es va desencadenar una conversa diferent, amb un punt d’interès i un punt d’atracció, aquell tipus d’atracció que no saps perquè, tenen les lletres d’una pantalla. No va ser una conversa llarga, i quan ja havia de marxar, es van intercanviar mails, un de tants , va pensar ella....
Tot i que el va agregar al messenger ell mai es connectava, una li hagués agradat continuar aquella conversa, lluny dels tòpics, no es van fer les preguntes rutinàries ni de rigor, només es van explicar que aquella tarda havien entrat allà creuats, cansats de tot i amb la intenció de fer un recés momentani.
Obrint el correu un vespre tornant de la feina hi havia un mail d’ell, però sense dir res, desprenia tendresa i sensibilitat, dos ingredients indispensables, i a partir d’aquest es van succeir mails, cada vegada menys espaiats i cada vegada més intensos.....
Ella va notar com començava a caminar per un camí d’aquells que no saps on et porta, segurament enlloc, o potser al lloc desitjat...
Una tarda de dissabte els va permetre coincidir a la xarxa, i allà es van anar desvetllant coses de l’un i de l’altre, trets personals i de les seves personalitat com aquell que obre una caixa de regal, amb molts d’embolcalls, sense pressa, sense impaciència, pausadament i gaudint de cada mot.
Avui, ha obert el correu, hi havia dos mails, els llegeix amb cura, i els respon amb un somriure al rostre
Tot i que el guió no es diferent si que ho son els personatges i els tempos, tot i que el camí no es la primera vegada que es recorre, si que ho és el paisatge.
Ha posat la imatge que ahir li va regalar, tot un auguri de primavera, el sembrat florit d’un groc intens i al fons uns núvols, que amenacen però que potser s’esvaeixen o acaben amb una tempesta de tarda d’aquelles que sacsegen i renoven l’esperit.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
