| |
Absencies...
 divendres 4/abril/2008 - 04:55  500  2
Véns i parles de la meva absència.
Parles de com hi ha coses que, han marxat.
Jo només miro al cel, a les constel·lacions que formen figures que veig i no entenc. Faig un glop al meu te. Tanco la porta a la meva fe. I em paro a escoltar les teves paraules sobre lo perdut.
El que diuen els teus ulls.
Véns i em parles sobre anyorar.
I és d'extranyar, que diguis que quan no hi soc, alguna cosa canvia en el món.
Fa temps que tu vas optar per la vida sense mi.
Fa temps que deies, que no volies veure'm.
I véns -sempre véns-, i em dius que et faig falta.
Tenias poc a fer per a tenir-me.
No hi ha raó visible, ni raó oculta.
Et trobes a faltar.
Jo mai entenc, mai he comprès, crec que per això em vas deixar, perquè no quadra amb tu aquesta actitud meva, sempre aferrada a si mateix.
Molts viuen del que obtenen, del que han guanyat en la vida. A diferència d'ells, jo puc viure del que em fa falta. Puc menjar de les oportunitats que rebutgi, dormir amb els fantasmes dels allunyaments, pensar en les coses que no són gens, i conservar, com l'única cosa que tinc, totes les coses que ja he perdut.
Et vaig perdre, i et tinc, t'anyoro, extranyo els teus petons, però els sento.
Tu no tens rés. Per això em busques.
Perquè saps que alguna cosa gran hi havia en el que ens va unir, i de tot això, no vas voler conservar rés.
No vinguis a robar lo meu.
No vinguis mai.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
