| |
l'ERO (expedient de regulació...)
 dilluns 26/abril/2010 - 07:33  1500  1
Dues vegades he treballat en empreses que et xuclen la sang i, si bades, l'ànima. Ben pagat, això sí, la feina consisteix en rescatar les castanyes del foc. Moltes hores a l'oficina. Caps de setmana inclosos. El millor de tot: sovint no hi havia feina i (després de modificar el proxy de la xarxa) podia passar tot el dia navegant.
Què ho fa, que et paguin per anar un cap de setmana a no fer res ?
La resposta potser plou des d'aquí --> www.xat.cat
La feina que t'impedeix respirar, que no et permet buscar altres feines. Ni tan sols fer reciclatge per adquirir noves tècniques.
Després, cap castanya es crema. La feina ha acabat. D'un dia per l'altre et trobes al carrer. Atur. Trigues uns dies en reaccionar, perquè ja no coneixes ni els carrers i no et sonen les cares dels coneguts.
Això és el que m'ha anat passant. Un dia et criden i et diuen que a partir d'avui ja no cal que siguem una família. Només un conjunt de persones que, quan ho mani algú, interaccionaran. I si no, via lliure. Ah! Fins ara et deien "tu, quiet a casa". De sobte et diuen "surt i distreu-te; dintre d'un parell de mesos en parlem però ara busca't la vida en un altre lloc".
I dintre d'un parell de mesos, vés a saber on seré jo ! De treure les castanyes al foc he passat a un ERO i ara que el meu temps torna a ser meu, potser la meva vida tornarà a ser meva (del tot). Qui sap si l'empresària que et pensa baldufa no s'haurà equivocat i quan et vulgui recuperar no hauràs trobat ja una empresa millor !
|
Contactes
Registra´t
