|
la nit que vam sortir.
dilluns 26/abril/2010 - 04:58 1107 5
Ja fa forces dies, masses pel meu gust, pero ho recordo amb intensitat.
Feia tard. A l’hotel, se m’havia arrugat la roba, el secador em va recremar els cabells, m’havia deixat l’eyelinier, impressindible per mi!!...però vaja, ens vam apanyar com vam puguer.
Al restaurant fem les oportunes presentacions, com si no ens coneguessim ja. M’agrada flirtejar, menjava suaument perque es fixés en els meus llavis, em colocava be el tovalló sobre les cames aprofitant per estirar-me el top i que se’m veies més l’escot, recollia una miqueta de salsa sobre el llavi amb la llengua, jugava amb la copa de vi,…i ell es fixava en tot.
Caminem pel carrer direcció al pub de moda, caminem de costat, junts, roçant les mans, amagant mitja cara sota la bufanda; feia fred. El local s’hi esta be i em trec la jaqueta, inclinant-me al seu costa per deixar-la al tamboret. M’agrada la seva olor i el calor que despren.
Un Ballantines amb llimona per mi un Bacardi cola per ell, ja li conec els gustos; sempre m’hai de pendre alguna cosa, per trist que sigui, per perdre el gel, sempre he set massa timida.
Em vaig deshinibin i començo a jugar amb ell, li miro els llavis i em mossego els meus, aprofito cada comentar-hi per fer-li un gest simpàtic i tocar-lo. Peró tot i ke sabiem que estava al caure que passes, encara no ens atreviem a fer el pas o voliem fer durar aquell moment.
Anem a Platea, quants anys que no hi anava, surto massa poc. A dins ens separem, ell ha trobat uns amics i jo aprofito per pendre el tercer cubata de la nit, la vergonya desapareix rápidament. M’he col.locat en un costat de la pista, ballo tota sola mentre fumo un cigarret i quan buffo el fum et busco la mirada i la trobo. Sempre m’ha agradat el joc de les mirades, m’encanta mantindre-la una estona i despres baixar-la. Sé que t’agrada que et miri a tu mentre d’altres intenten lligar-me, els hi segueixo la corrent no m’agrada fer-los cap lleig. Puc notar com t’inquietes, ja no baixes la mirada i observes amb deteniment i saludes a qualsevol persona per anar-te acosatnt a traves de la pista fins que arribes al meu costat. Molt sutilment m’has espantat els pretenents i t’estas amb mi marcant territorio; i jo ja no puc més. Sento el teu alé a l’orella i al coll quan em parles, el braç envoltant la meva esquena i agafant-me amb pressió de la cadera. Em sento cada cop mes aprop teu, pero no t’acabes de decidir. Et convido a l’ultim xupito de Jack’s, l’escalfor de la gola m’acaba d’encendre, el cor em comença a bategar mes fort, i noto com els pits se’m posen durs, i m’acosto a la teva Orella i et dic: “hauria de marxar peró abans t’haig de fer un petó”.
Em vas dir que no; que no me’n podies fer només un.
|
|
|