| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de campaneta
|
|
| |
La mort, certament.
 divendres 31/agost/2007 - 06:11  427  4
Tots donem per fet que tenim absolutament assumit que una dia o altre morirem. El cert és que tots diem que si, que ja sabem que hem de morir, però la realitat és que no ens ho creiem, només ho diem perquè pensem que a mesura d'anar-ho dient i pensant acabarem creient la dura realitat que no volem creure.
Crec que no aprendrem a viure fins que no aprenguem a morir.
Però amb aixó no vull dir que ens resignem a morir o que en tinguem ganes, sinó que la nostra ment i tots els nostres sentits estiguin preparats per saber que vol dir "morir" amb tota la inmensitat que aixó implica. I que un cop arribat aquest moment en que la mort per nosaltres ja sigui un fet assumit dins la nostra vida, llavors i només llavors, podrem viure lliurement, sense cap por a morir.
I per fí podrem començar a aprendre a viure.
Jo encara no ho he aconseguit.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
campaneta |
No tinc por a la meva mort
Sunday, September 2nd 2007, 9:57 AM
Realment crec que al dir que jo no ho havia aconseguit, ha pogut semblar que el que em fa por, és la mort en general, o la meva mort.
No és així, en absolut, jo tinc la meva mort molt assumida i forma part completament de la meva vida, aixó ja ho he aconseguit fa molt temps, per desgràcia he hagut de lluitar molt per seguir viva perquè vaig passar un càncer. Aixó et canvia absolutament la forma de veure la vida i la mort i totes les coses i persones que t'envolten.
Però el que no he apres encara és que la mort m'arrevati a les persones que estimo, estic lluitant per aconseguir tirar endevant sense ells, però crec que el problema que no em deixa conformar-me és presisament que jo soc una persona molt lluitadora, perquè la vida m'ha posat molts obstacles i he après a saltar-los i tirar endevant,i aqui és on no puc lluitar, per
|
|
Twisti |
La por a morir
Saturday, September 1st 2007, 3:03 AM
Aquesta és una conseqüència de la religió cristiana, que basa la vida terrenal de l'home en el càstic per un "pecat original", havent d'acceptar fins i tot les situacions d'opressió i injustícia, a canvi d'aconseguir el gran premi o la condemna eterna. (Meritonisme)
Altres religions o cultures assoleixen la mort com un fet natural. Només cal acceptar que formem part de la natura com qualsevol espècie animal i fer el que fan ells que és viure el millor possible.
Observar la natura com l'origen de la nostra existència, ajuda a sentir-se integrat a ella i a totes les espècies animals.
Altres grups humans que no han estat influenciats per occident, també viuen la mort com un fet natural. Algunes d'aquestes societats fan rituals per al difunt que "ha passat a un altre nivell d'existència".
Segons em mostra la història de la humanitat, veig la por, com l'eïna més efectiva per assolir el poder i com l'arma més destructiva que ha existit sempre en totes les societats; tantmateix algunes religions com sabem, encara la utilitzen.
No sé si això pot ajudar, però si observem una posta de sol, el mar, el nostre gatet o gosset, el vol d'un ocell o un cel estrellat; si escoltem els sons de la natura i el que ens diuen les persones que més estimem; si a més, aprofitem la capacitat de raonar i imaginar, quina por em de tenir que éssent part d'aquesta naturalesa ens arribi el final del nostre cicle?
Viure esperant la mort no és pas natural i a més, deprimeix i impedeix gaudir plenament de la pròpia existència. El que és natural és gaudir fins i tot en veure com arriba una marieta al balcó i tranquilitzar-nos perquè ens treurà el pulgó del roser.
Un petó.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
