| |
Més versos d´amor...
 dijous 22/abril/2010 - 04:57  1379  0
Quan dels meus llavis sÂ’escapÃ
la paraula sense ser paraula,
l’últim suspir fugà per
venir-te a trobar on érets tu,
per donar-te la força necessà ria
que el teu amor ja mÂ’havia entregat.
Com la ploma d’aquella à liga
que es desprèn del plumatge
i el vent se l’endú volant pels aires
fins als confints més llunyants
on només el pensament pot arribar;
cau sobre la jungla dÂ’asfalt
per ser oblidada per sempre,
per ser recordada per sempre.
I el meu suspir arriba als teus llavis
humits, desitjosos pels meus
allà hi resta inmòbil, imperible, etern...
lÂ’eternitat del nostre suspir,
l’eternitat del primer petó
el desig que estimo.
Del desig a la teva mà entre les meves mans,
els dits entrellaçats en l’aura brillant,
l’amorós cap recolzat a la meva espatlla
i la teva pupila en la meva pupila,
llavors el món esclata,
el cel als meus ulls.
|
Contactes
Registra´t
