| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de zinc
|
|
| |
mai saps amb qui vius 2 part
 dimecres 21/abril/2010 - 07:57  1097  8
Bé els que vareu llegir la primera,sabeu de que parlo.
El nen es va assentar a la taula i li vaig dir el que menjave,sÂ’em va quedar mirant...no pot ser mama tu mai faries una cosa aixÃ....!!!!!!!!-no es clar que no,ja ho saps,el teu conill està bé,pero vull saber perque ho has fet.
La conversa va ser important,era el que jo pensave i habia mar de fons,ens habien passat moltes coses,algunes ell no les entenia,els hi vaig explicar,d’altres era jo la que no comprenia,me les va explicar.....,confeso que en algunes coses li vaig admetre la raó i jo amb ell també.Ara em fet un pas mes,ell tenia un neguit i els que vindran!!!!,pero jo estaré allà !!!!!,i ell ho sap,de moment en tinc suficient.
Ha batejat el conill,es diu Baffel i el cuida molt bé.
Moltes grà cies per els vostres comentaris,com sempre les opinions son diverses i amb aixó consisteix la mà gia i riquesa del xat,pero publicament vull contestarne un en especial,es per en cétic.
Cetic,en una ocasió et vaig enviar un missatge privat dient’he que a mi les opinions de les persones eren importants depent de qui me les deia(per cert no vas contestar).Ara ho torno a dir en públic,si us plau,la teva opninió no m’interessa.Et prego t’abstenguis de comentar cap bloc venider que jo escrigui.
Si no ho vols fer-ho,hauré de respectar la teva llibertat d’expressió,pero sà pigues que diguis el que diguis,t’ignoraré.’
Una última cosa(que si no la dic revento i francament,per segons qui no val la pena)
MÂ’ENCANTAT TOCARTE ELS COLLONS!.
Una abraçada a tohom
Dolors
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
rdk |
ja q encara no...
Thursday, April 22nd 2010, 11:10 AM
... m'has dit q passi de tu, et vull comentar com va anar la meva experiencia amb un conill "orelletes" i la meva filla petita.
Despres de maxacar-me en q en volia cuidar un i de jo maxacar-li q cap conill nessecitava d'els seus cuidats, un dia em va comentar q la mare d'una amiga seva q en tenia un el mataria pq no el volia aguantar mes.
Vaig parlar amb aquesta dona, i amb la "mire" vam decidir q l'acolliriem però q estaria visquen en la maxima llibertat qq pot donar un jardi d'una casa, es faria el seu cau, es barallaria amb gats, rates, ... i seria esquerp amb nosaltres.
Em va sorpendre q menjava arrels, i plantes, es barallava amb qui no coneixia, etc etc, però a nosaltres ens regalava alguna estona de caronynes q ens feien molt feliços.
No va viure 4 anys, però tot i estar en un medi poc adient crec q va ser molt mes feliç q cap conill engabiat.
I ara q te l'estimes, t'el menjaries al forn???
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
