| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de erratica
|
|
| |
L'art de fingir
 dimecres 21/abril/2010 - 04:48  675  13
Vaig mirar a la gent de la taula, de fet estar en aquella reunió no m’interessava gens, ja en coneixia el contingut i també sabia que no s’arribaria a cap decisió que portés a una acció immediata, contundent i necessària, que de fet era,en teoria,pel motiu que se’ns havia convocat.
Fingia interès i fins i tot intervenia quan ho creia oportú, però tot d’una el meu pensament que sempre ha anat per lliure és va allunyar i va començar una reflexió sobre el fingiment.
Pensava com podia ser que estès allà fingint interès, ningú se n’adonava? Creia sincerament que no, i per tant potser no era la única que fingia.
I la capacitat de fingir? Era innata, la teníem tots, o només aquells dotats d’una certa teatralitat, acostumats a l’exposició pública de moltes hores de la nostra vida?
I en quants llocs i situacions som capaços de fingir?
Amb els fills, quan per exemple, fingim que ens hem enfadat molt per algun fet més o menys important però que volem remarcar per la seva formació com a personetes...
Amb els pares, quan moltes vegades tant ara que ja som adults com quan érem joves fingíem interès per els seus consells o explicacions, mentre pensàvem ( si us plau, a veure quan acabarà....), això també ho podríem fer extensiu als professors, i clar perquè no, els que som professors, dels alumnes cap a nosaltres...
Amb els amics, per exemple en un sopar inaguantable, quan l’endemà truquem per dir, que bé que va anar ahir eh???? O quan proposen alguna activitat a la que ens apuntem, més que res per no haver de dir, però quin pal de proposta....
Amb els caps, els superiors, en una feina jeràrquica o amb els clients... Em venen al cap mil situacions....
I clar amb la parella, sigui al llit o fóra d’ell, fingir ajuda a la convivència? O la dinamita amb el temps? Clar depèn del si el fingiment és o no sostenible.
I és dolent fingir? I es símptoma de falsedat o senzillament de cortesia? On ens pot portar fingir? A la mentida, a la tranquil•litat, a l’absurd....
Algú pot dir que no ha fingit mai... fins i tots aquells que abanderen la sinceritat com una de les seves grans virtuts?
Fingir, una actitud més inherent a la persona humana, ni bona ni dolenta, algunes vegades necessària i si és en excés potser perjudicial, com tantes coses a la vida....
Tot d’una vaig sentir la frase, “....com el funcionament econòmic de la seu d’Olot” allò anava per mi i no sabia exactament que s’esperava de resposta.... amb un somriure fingit amagant una sensació d’inseguretat intensa, vaig dir: “de fet va ser una sort poder tancar un pressupost a quatre anys, en aquell moment ens va semblar que ens retallaven les ales però donada la situació actual estem en avantatge respecta la seu de girona” i el coordinador acadèmic de Girona va assentir amb el cap...., pels pèls!
Vaig continuar fent guixots en un paper, però amb el cap conectat, fins que per fi, aquella reunió és va donar per acabada....
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Ellesmera |
Suposo
Wednesday, April 21st 2010, 1:42 PM
que tens raó. Tots, en més o menys grau fingim. Jo em declaro una experta durant els claustres, no me n'entero mai de quasi res, però és que es diuen tan poques coses interessants...de cop i volta una paraula capta la meva atenció i paro l'orella. Potser era l'únic que valia la pena escoltar perquè després ja et passen per intranet el resum de tot. Què hi farem! És la part avorrida d'aquesta feina.
Amb els amics i la parella ho trobo un frau. Tampoc cal dir tota la veritat perquè podria ser cruel i ferir innecessàriament. Jo m'avorreixo com una ostra quan el meu marit m'exolica tots els avantatges del cotxe nou però...li fa tanta il·lusió que si li digués el deprimiria perquè si. I amb els amics idem. Si no m'interessa el tema intento canviar-lo o busco una excusa per marxar.
Això del llit és el què considero un frau. Amb respecte, penso que cal ser sincers i dir que ens agrada, què ens molesta i què ens deixa indiferents. No fer-ho és un error que pot comportar avorriment, fàstic, infidelitats o separació.
Bé, només és la meva opinió. Un petonet guapa
|
|
cavallfort |
hòstia
Wednesday, April 21st 2010, 1:00 PM
no si al final, q una dona fingeixi serà un art ...osigui q una donaa fingeix com una bellaca i en ves de dir.li impostara li direm artista....quins collons !!!!!! ;-)))
Bé, fet aquest apunt q és el q més m´interessa, també et dic q fingir, enganyar, exagerar, dissimular, maquillar,.....forma part del dia a dia. I a la feina més.
Però una cosa arraticqueta; tú ets d les q fingeixen per sistema, ocasionalment o mai dels mais...???
Per cert stargrida (no m acabo d familiaritzar amb aquest nik ,cony), això de PITXOR es diu així a Osona, o és q ho han canviat des del meu llunyà EGB??? ;-)))
|
|
palma |
JO VAIG DIRLI A LA MEVA MARE
Wednesday, April 21st 2010, 12:57 PM
ENSENYAM.!!!!
ella me va dir que era millor que no que despres les dones no podrien manipular-me,chantagearme...i que no me donarien sexe,ni fills,ni res,me detestarien
jo li vaig dir prometo fingir ser un buen hombre estupido....pero enseñame.
hoy soy un caballero,un don juan,un buen manipulado, encantador,asi lo creen cada una de las madres de mis hijos,gracias a vuestro superpoder,lo hago casi tan bien como vosotras...`pero quiza mi madre tenia razon no deberia tener este superpoder porque me es muy dificil hacer dos cosas a la vez.:)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
