|
Finestra al mar.
dimarts 20/abril/2010 - 05:07 1940 4
Tinc dos finestres a les golfes, encaixades en una coberta lleugera, a dues aigües. La coberta té encavallades robustes i alhora flexibles de fusta laminada passada per l’autoclau i amb tractament fungicida, i entrebigat amb tauler de fusta basta sense tractar ni envernissar, sota un acabat de teula vella.
Tinc una coberta a dues aigües, lleugera però estable, i … encaixades … dues finestres per on veig el mon girar. Dues finestres de cornea aïllant que plora amb la matinada, sense cortines per no parpallejar, mirant sempre endavant. I sempre per davant (de l’una i de l’altra finestra)…. el campanar, cedàs de responsabilitat i de consciència, garvellant tot el que gira de dia, preparat per fer sonar si res no gira com girava ahir. I més enllà del campanar, la muntanya i el cel, tancant un mon finit.
Ara ja no, però les pròximes golfes que construeixi tindran més finestres que campanars, i cap al nord, i una oberta que doni al mar ... infinit, sense campanar.
|
|
|