| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Dana
|
|
| |
Records de juventut
 dilluns 19/abril/2010 - 04:45  1185  8
Seguint amb la tònica de l'últim bloc, i tenint en compte que últimament estic més toveta del normal (no sé si degut a que és primavera o al conjunt de coses que van passant), m'agradaria fer-vos partíceps d'un poema que em van dedicar en els meus anys d'institut. Suposo que no us importarà que sigui en castellà:
"No vivo des de que un día, te conocí.
Mi ser se impregnó de ti y dejé de ser yo para ser tuyo.
Des de entonces, tus ojos esmeralda y
las olas oscuras de tus cabellos me torturan.
Pero sé, que este amor nunca será y
ahora quiero que sea el tiempo el que borre
tu imagen en mí, el que borre tu olor,
que se me ha enganchado en la piel y
me ahoga lentamente en las manos del viento.
Pero no puedo olvidarte y aunque no quiera: YO TE AMO".
Mentre estava escrivint, i tot i tenir-lo anotat en un paper, m'anava recordant de totes i cadascuna de les paraules que el formaven. I és que, quan algú et dedica una cosa tant bonica com aquesta (no em negareu que ho és), què menys que llegir-la una vegada i una altra, més que res, per què no et creus que siguis tu la que hagi pogut inspirar tal sentiment.
De totes maneres, l'autor ha sigut, és i serà un bon amic, i sempre ocuparà un lloc especial en el meu cor. Serà per això??
Desitjo que us hagi agradat tant com a mi....
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Dana |
reconec
Tuesday, April 20th 2010, 1:07 PM
que no és maco que algú et digui que es mor per tu, sobretot si no és correspost. Però jo diria que és una manera de parlar, un conjunt de paraules que surten quan estàs enamorat.
De totes maneres, i per tranquilitat vostra, mai vam arribar a tenir res seriós, per decisió dels dos, i dubto que mai tingués aquest sentiment. Simplement disfrutava escrivint poesies i realment se li donaven molt bé.
I jo, sabia que n'escrivia i no vaig parar fins que me'n va escriure una....
Estic amb tu Ellesmera, a mi també m'agradaria tornar a aquella època, pq tot i que ens preniem els problemes com si s'acabés el món, sempre teniem ganes de fer qualsevol cosa....
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
