| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de zinc
|
|
| |
mai saps amb qui vius
 dilluns 19/abril/2010 - 03:01  1058  16
Avui,m’he llevat normal ho sigui bé,he fet el que toca, endresar una rentadora estendre fer els llits,en fà el de un dia normal i corrent i també he plegat la roba .Fins aqui tot correctissim si no fós perque quant he entrat a l’habitació del meu fill a encreçar la seva roba,m’he trovat un conill al damunt del llit.....sencillament no m’ho podia creure,tan es el tema que he deixat el que portave a les mans i he marxat tancant la porta,m’ha costat reaccionar una mica,no em fà n por els conills pero m’agrada saber qui hi ha casa....he tornat a entrar perque no m’ho acababe de creu-re...si si es un conill,m’he le quedat mirant volguen dir..que fàs tu aqui????i ell amb mi també com dient...i tu qui ets?,total que he començat a pensar,clar he començat a lligar caps i m’han seguit tots eh???,sé els dies exactes que es a casa que son 3,qui l’ha prtat i el comporatment del meu fill.M’emprenyo molt,pero em refredo,primer tinc de donar-li una lliçó a un adolescent de 14 anys,despres averiguar perque ho ha fet sense dirm’ho,sempre els he dit que a casa es pot explicar tot!!!!!!,potser no ho he fet prou bé??pero com deia l’Escarllet ,aixó ja ho pensaré demà .
Avui he agafat el conill(que es una monada)i l’he baixat al garatge,l’he posat en una gà bia per hamsters i he anat a comprar...menjar per el conill que no sé on el te amagat el nen i un conill...l’he comprat ben petit i avui el faré al forn,em queda molt bó...i quant em pregunti que hi ha per sopar,li diré que coniil que m’he ne trobat un a casa i com que la meva avia em va ensenyar a matar-los a anat a parar forn .....no sé com reaccionarà !,pero que s’en recordarà fijo eh???.
Aixó si gent el mes fotut de tot es que ara a casa serém tres,segurissim,se us acut algún nom????????
Una abraçada
Dolors.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Joanng55 |
mentres sigui nomes un conill....
Monday, April 19th 2010, 3:49 PM
I ke faras si tranquilament es posa a menjar el conill.....
mira...segurament no es seu...un amic o amiga l'hi ha deixat perque el cuidi...i com que et coneix ja sap ke tu no el voldries i per aixo l'ha amagat....ja ens explicaras com acaba la historia del conill.
I ara aprofitant que parlem d'aixo,,,
a Anglaterra es normal tenir un conill com qui te un gat o un gos, i hi havia dos veins, en casetes independents, al centre de Anglaterra, als Midlans, un tenia un conill i l'altre un gos gros. Un dia l'amo del gos el veu arribar amb el conill a la boca, mort. S'espanta molt, pero veu que no hi ha ningu a la casa del costat, agafa el conill, salta la valla del jardÃ, i amb molta cura el posa de nou dintre la seva gabia. El cap de uns dias torna a veure els veins, pero per por no els pregunta res...i els veins tampoc diuen res. Passan uns mesos i un dia a l'estiu menjen tots junt a fora al jardÃ. Parlen i parlen, i es parla d'animals. I la veina diu que sembla mentida el que els animals son capaços de fer i els sentiments que tenen. I explica que tenien un conill que tots estimaven molt, pero es va morir just el dia abans d'anar de vacances i llavors el van enterrar al jardÃ, van anar de vacances i al tornar...el conill tot i estar mort,havia tornat a la seva estimada gabia.
|
|
Ellesmera |
Et planyo
Monday, April 19th 2010, 3:17 PM
la meva filla va tenir un conill que va viure 4 anys. Perquè se sentÃs còmode tenia sempre la porta de la gà bia oberta.
M'esgarrifo quan ho recordo. Es va pixar i cagar per tota la casa, es va menjar una quantitat infinita de cables telefònics, va rosegar tots els cables al seu abast i no va haver sistema per impedir-ho (i això que ho vam provar tot: repelent, salsa picant, pintaungles...) res se li resistia.
Finalment va quedar reduit a l'habitació de la nena. Vam haver de posar fustes per protegir el llit i això que està a metro i mig d'alçada i fer fora de l'habitació tot el què li pogués agradar. I malgrat això, s'enfilava saltant per les estanteries, li rosegava els llibres, se li menjava les fotos penjades de la paret, li foradava la roba...
Va ser un calvari i, malgrat tot, quan es va morir vam plorar a gust i ganes.
Ens l'estimà vem. Es deia Ryoga com el porquet d'uns dibuixos japonesos
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
