| |
SOMNIS
 dissabte 17/abril/2010 - 08:56  537  2
Una de les cançons que més m’agraden diu el seguent:
"Me enamoré de tí buscando el cielo
y desperté agarrada a una ilusión
Ahora eres cenizas de mis sueños
porque al final los sueños,sueños son"
Tan cerebrals que som,les persones.Tan febles que som,alhora.Tantes coses per callar,tantes coses per dir.Tan contradictòries...
Podem possar-nos normes,objectius,...i un dia no serveixen per res.
No tenim seny?No tenim plaers?No tenim dolor?...No tenim memòria.
Naixem sòls,morim sòls.I no triem companys de viatge,la vida ens els possa i el cor ens guia...sense seny,sense memòria.
On és?perquè no vé a mi?L’estic esperant...hi ha tant per donar...
I un dia vindrà,però el cor s’haurà endurit,cansat d’esperar i el seny sortirà.I no es podrà lluitar.Ja no.I tot el que hi havia esperant a ser descobert haurà desaparegut,perdut,malmès.Només hi haurà una cuirassa infranquejable,que farà molt dificultós i dur el camí cap el meu cor,gelat pel temps.
I li dirà:no puc estimar
|
| |
|
Contactes
Registra´t
