| |
la impaciencia
 dimecres 2/abril/2008 - 05:03  1104  1
No se que em passa però no m'agrada no sòc jo, cada dia que passa em torno més impacient,no se si us ha passat mai que de tant que desitjeu que passi algo de cop de tant insistir desapareix,dons be axo es lo que em passa a mi,i de veriitat que no es facil ni agradable,et sents com si el món s'acabés si allo que més desitjes no es realitza i vas estirant la corda que lliga allo que tu vols,aquell tresor tant desitjat i preuat,i estires i estires fins que al final de tant estirar: crakk!!! de cop es trenca,intentes recopilar-ne totes les parts per tal de poder tornar-lo a muntar,intentant tractar-lo amb amor i afecte,com si de un nadó es tractés,es més et comportes mb delicadesa i amb suavitat per por que de un moment a un altre es pugui tornar a desfer.Passa el temps,i el teu somni torna a reneixer, et sents feliç ple de vida com si una alenada d'aire fresc omplis altre cop el teu cos, pero de nou, sense donar-te conte tornes a fer lo mateix,i tornes a estirar a forçar la màquina a voler que el tems passi el més ràpid possible per tal de k el somni arribi de poder tenir allo k mes estimes al teu costat per sempre.No vui ser axi,no vui ser una impacient,una persona que nomes estira i mai arronsa,que vol k tot passi ara sense deixar que els demès puguin tenir opcio de parla.Ajudeu a una pobre impacient que per culpa de la seva estupidesa trenca el seus somnis mes preuats.
Ja se que tot plegat es una mica surrealista pero no ho es,no vui ser axi,no vui ser una impacient,no vui ser com els nens petits k quan volen aquella joguina no callen fins que la tenen,no jo no soc axi,i demano algun consell per poder calmar aquesta sed d'impaciencia que em controla.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
