| |
Un cop d'aire fresc
 dijous 15/abril/2010 - 05:24  1162  2
Avui anava pel carrer, de cop em salten les llagrimes per records inundats en la ment, els mocs surten per mullar-me la cara i els ulls vermells avisan que no estic be.
Vaig al banc per fer una gestió i em diuen si estic refredat, el meu humor salta dient que "Ojala fos només un refredat". Em porten un paper per treure tot el mullader de la cara i em donen un caramel.
Em truca la meva "Jefa" preguntant com estic, li contesto amb un si, del cual rapidament salto dient que no, aquella situació es complica quan la veu tremola i els mocs tornen a fer acte de presencia, juntament els ulls vermells salten a la vista i començo a ser el punt de mira de qualsevol xafarder. La "Jefa" m'intenta calmar i amb les seves paraules adecuades em tranquilitza, sap qui soc i sap com soc, aixi doncs entén la situació i em treu la por de perdre la feina.
Començo a caminar pels carrers plens de gent amunt i avall, noto una bombolla al voltant meu, sento com si camines per carrers vuits, respiro profundament i em mentalitzo de la situació.
No estic sol, no.
El meu ser, es dona comte de que no puc aguantar tot el pes, necesito alliberar-me, treure tot alló que m'està mengant per dins...
Estic en un locutori fent el panolis, escrivint els meus pensaments...¡¡Quina tonteria!!
Au va...
|
| |
|
Contactes
Registra´t
