|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de stargrida
|
|
|
OPCIONS DE VIDA
dimecres 14/abril/2010 - 08:03 1706 8
Una llegenda grega elaborada al “Banquet de Plató” explica que els humans eren en un principi criatures amb dos caps, quatre braços i quatre cames. Com a càstig pel seu orgull Zeus va decidir debilitar la raça humana partint-li el cos en dos: mascle i femella. És des d’aleshores que les persones no som completes i busquem al llarg de la nostra vida desesperadament reunir-nos amb la nostra altra meitat.
La Júlia ara tenia clar que era una dona afortunada. Feia temps que persseguia la filosofía de Plató, feia temps que buscava la seva mitja taronja, la peça que encaixava i s’acoblava de forma minuciosa a la seva forma de vida. La tenia al seu davant, allà mateix. Es deia Núria.
S’estimaven, feia temps que vivien juntes. La convivència i la rutina que sovint corrou els matrimonis es trobava lluny del seu dia a dia. El compromís no s’havia afincat mai en la seva manera de viure i les deixava lliures mostrant-se en cada moment en plena escència, en plena transparència. No calia fingir, no calia amagar res.
Es tenien l’una a l’altra, per riure, per plorar, per imaginar, per explicar, per viure la vida amb tota honestedat i lleialtat. La felicitat s’endevinava en els seus rostres.
Però no es desitjaven, mai s’havien desitjat. Aquesta haguera estat la guinda del pastís. Però malgrat que totes dues juntes sabien que s'apropaven a l'ideal de "parella perfecte" desitjaven fervosament el sexe oposat.
Per altra banda també eren molt conscients que si es desitgessin, si tinguessin la necessitat vital de compartir el plaer del sexe, si en tocar-se s’enrampessin, si en una sola mirada s’haguessin endinsat juntes al paradís, la relació idil.lica que totes dues havien construit s’hagués deformat al moment, s’hagués esvaït . La fusió mai més les hagués deixat comportar amb total naturalitat. El compromís assumit en seria un altre. Segurament haurien assolit la plenitud de la taronja sencera, però saben que aquesta és molt sucosa acabada de collir però pot esdevenir molt eixuta amb el pas del temps.
S’ho expliquen, es miren, somriuen. Saben que podrien intentar buscar l’altra meitat en el sexe masculí, però tenen la certesa que mai trobaran la complicitat que tenen, que les manté vives. Opten doncs per continuar vivint així. No volen arriscar la puresa de la seva manera de ser. No volen malmetre’s.
Sempre els queda el recurs de buscar fora de casa el que no troben a dins....però això.... elles ja ho saben.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|