|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de Markus7
|
|
|
El peix destral (Thoracocharax stellatus)
dimarts 13/abril/2010 - 10:18 1942 13
Recordant-ho en un altre comentari, ara m'ha vingut a la memoria un tipus de peix que vaig "cuidar" de petit en un aquari fabricat pel meu pare. Vaig arribar a tenir peixos gat, aquells peixos de color taronja entre d'altres, i del que tinc el record més fort és d'un peix destral en particular. L'anècdota almenys per mi, resulta bastant còmica encara que tràgica pel pobre peix, en pau descansi, anava a dir al cel, però no, aniran al fons del mar xD...
El peix en qüestió suposo que deuria tenir una mort lenta i bastant sufrida. L'aquari (deuria fer méso menys un metre de llargada) tenia 3 plaques de plàstic que anaven de vidre a vidre a la part superior sota la tapa. Els peixos destral tenen la particular caracterìstica que salten com si tinguéssin un cohet a la cua. total que veient com es movien de ràpid i del menuts que eran (pk eren petits, cries suposo, he llegit que de grans poden fer 8 centimetres) un dia pel matí el peix, havent saltat a lo bestia per la nit, es va quedar sobre d'una de las plaques de plàstic i clar "NO AGUA, NO MOBILIDAD, MUERTE SEGURA", el peix es va quedar allà sense que ningú el pugués ajudar i de dia, un cop llevats, clar algú se'l va trobar mort, per disgust dels seus altres 3 o 4 companys que tenia.
Informació:
Los peces Hacha (Familia Gasteropelecidae) y los Lapiz (Genero Nannostomus), son caracidos de America del Sur. Muchos de ellos necesitan aguas blandas y acidas y todos ellos son delicados. Los peces Hacha tienen el inconveniente añadido de que tienen la costumbre de saltar fuera del agua, lo que les puede llevar a una muerte prematura si saltan fuera del acuario.
No cal que ho digui que salten molt xD collons no tenen límit foten uns brincus que ni el Michael Jordan. Clar suposo que nosaltres ningú ho sabia que saltaven tant.
Una foto del peix destral:
www.amtra.de
Quins records, encara que no he pogut evitar de riure de l'anècdota, pobre peix destral xDD
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
Vegana |
la mort...
Thursday, April 15th 2010, 4:15 AM
Jefe, si tens clar que viure implicarà morir i que l’únic que compta és la qualitat del temps viscut i no la quantitat, la decisió no és tan difícil.
Entrar en una granja de nit i alliberar individus és delicte pq els individus alliberats són propietat econòmica dels seus explotadors. I molta gent ha passat per la presó o hi està en aquests moments per això, ningú que fa això ignora al que s’exposa i no és fàcil ni fer-ho ni sortir-se'n per a ningú implicat.
Traslladar-los al seu hàbitat és impossible amb els mitjans existents. El dia que hi hagi un patrocinador, igual que s’han aconseguit patrocinadors per altres accions directes, potser s’actuarà diferent.
Alliberar significa sovint haver de tancar les granges. I també que algunes comunitats hagin decidit prohibir la seva instal·lació, i per tant la cria de nous individus i el manteniment de les explotacions i la seva “propietat”.
Si viure ha de ser néixer en una gàbia, patir tota la vida privació de llibertat, desenvolupar estereotípies, automutilar-te o canibalitzar per desesperació, morir gasejada o electrocutada i ser despellejada per al lucre de qui t’ha tingut així de per vida... un segon de llibertat, trepitjar el terra i no reixes lacerants per primer cop, veure el sol o rebolcar-te per terra és tota la vida que jo desitjaria tenir.
Però tinc clar que això respon a estratègies i a visions personals de la vida, de la mort i de la relació que estableixis amb la resta dels individus.
Hi ha gent que prefereix seguretat a llibertat. Ni que sigui la seguretat de viure tancada, pq el seu temps compta per quantitat i no per la qualitat que algunes li volem atorgar.
I com ningú ha preguntat a cap altra individu què desitja, només ens podem basar en el que observem i en l’empatia per decidir com actuar, pq morir, tant les fures com nosaltres morirem igual, però servirem, o no, als nostres explotadors i gaudirem, o no, de viure com ens dicta la nostra natura i no un sistema d'explotació.
Tu dius que poden ser molt interessants els peixos en una peixera a casa. I jo et demano: interessant per a ells? (i no vindré pas a alliberar-los ni pretenc que ho facis tu ;)
|
|
bertran |
zinc
Wednesday, April 14th 2010, 5:56 PM
els peixos no es poden acariciar ni et venen a rebre quan arribes a casa, però poden ser molt interessants! Per exemple cal veure la seva varietat de formes: des de la carpa de riu i boca cap a baix, al peix lluna de mar que menja meduses i que no te quasi cua, passant pel peix volador, el que escup aigua per fer caure mosques, els que fan llum al fons del mar... de fet la gran explosió dels peixos es va produir fa molt temps, al mateix temps que les plantes terrestres! :)
Vegana, crec que tot plegat és complexe.
Si alliberar fures d'una granja sense el consentiment de l'amo ja ha de ser prou complicat, fer-ho amb un alliberament controlat i portar-les al seu medi original ha de ser prou més que impossible, entenc.
Veig que la idea de l'alliberament és molt maca, però penso que obliden els animals en si mateixos. Calen mesos per adaptar un individu al medi o sino la majoria es mor per no estar-hi adaptats.
|
|
Vegana |
Gràcies pel link, Jefe!
Wednesday, April 14th 2010, 2:22 PM
I una aportació: els alliberaments de les fures americanes per part de les cèl·lules de l’ALF (per bé que tant a partidaris com a detractors ens interessa dir que funcionen per motius estratègics de cara a les asseguradores ;) no són exclusivament el problema principal pel medi i per la resta d’animals que hi viuen, ja que (i segons el que ens reporten les mateixes granges) la fuga d’aquests animals s’ha produït en forma de degoteig constant des que els seus explotadors les van introduir per fer-ne negoci. I aquestes fugues són molt més exitoses que els alliberaments.
Igual que va passar amb altres animals exòtics (cotorres, tortugues de florida...) el degoteig constant al medi (per fuga o pq els seus tenidors es cansen de mossegades o picotejades) és el que fonamentalment fa que estiguem “desautoctonitzant” predadors i predats i modificant paisatges (si parlem de plantes, igual, i si parlem de transgènics i el seu impacte en altres plantes i en animals: no vegis).
Hi ha un estudi molt interessant (que barreja tant les informacions de l’ALF com les de biòlegs i ecòlegs i les dels mateixos explotadors) que fa un retrat bastant aproximat de l’impacte de totes les accions que fem i explica que el problema principal és la introducció d’espècies –amb CITES i sense- com a forma de negoci, i deixa l'impacte dels alliberaments en irrisori.
D’altra banda, no me’n puc estar de dir-te que sóc partidària dels alliberaments per bé que entenc el punt de vista conservacionista del medi.
Davant de la visió d’un animal engabiat, automutilat o amb estereotípies, condemnat pel lucre d’uns quants, jo només hi veig l’individu que té dret a viure lliure i que està vivint una vida absolutament indigna de ser viscuda.
Igual que davant d’un camp de concentració nazi no podria pensar que els individus alliberats sortirien a competir amb mi per la feina, el territori o el menjar -i segurament serien més capaços que jo per fer-ho-no puc pensar-ho d’altres individus que són igualment innocents i que han estat injustament engabiats.
(Coses d’ideologia alliberacionista i de valorar més la llibertat i l’individu que el manteniment de cap espècie).
Culpar els animals alliberats de minoritzar el número d'altres individus, quan nosaltres sortim a disparar qualsevol cosa que bellugui que qualifiquem "d'alimanya", o construïm carreteres o instal·lacions que fan que l'endogàmia els faci més susceptibles a malalties o els atropellem amb els nostres cotxes, o arrassem el seu medi per fer-ne camps de golf, o enverinem el sól, o acabem amb el seu menjar, o manipulem el clima fins a fer que no migrin o que quan ho fan no trobin menjar i no es reprodueixin, o mil coses més, em sembla, com a mínim, injust.
I gràcies altre cop.
|
|
Vegana |
...
Wednesday, April 14th 2010, 4:19 AM
Markus, a casa dels meus pares va passar una cosa similar (bé, el peix va ser rescatat quan algú va marxar de vacances i va decidir llençar-lo a una mena de llac que hi havia en un parc... i ma germana i jo el vam recollir abans que el clor el desintegrés)... però aquest no va morir fruit de ser autoimpulsat per ell mateix, sinó que va ser capturat per una gata (que es podia passar hores amb la pota en remull colocada en un minúscul foradet, sense moure's ni un mil·límetre, fins que li foties un crit) Tapàvem el forat, pel qual havia de passar el sistema de renovació de l’aigua i d'escalfament, però ella el destapava, i finalment el va capturar i ingerir deixant, això sí, un trosset de la cua per tal que quedés constància que el peix no s'havia evaporat ni havia decidit tornar a les aigües calentes a les quals pertanyia.
Jefe, com és que la reproducció no és un indicador de benestar?
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|