| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de cebeta
|
|
| |
D´INCÒGNIT
 dimarts 13/abril/2010 - 07:40  607  8
A les 11 entro al quiròfan.Una xurrada.Cirurgia ambulatòria,diuen.Toca organitzar dinars dels crius,apagar mòvil,desaparèixer unes hores...i altra cop sola.Molt sola.No fa por,és l’extranya sensació que em dóna aquesta soledat que no he buscat,sí,però que pesa tant...El no voler molestar familia,llunyana com està, per això,ni amics que ja no són els que eren...per què ara estic sola.I he vingut a plorar aquí,a aquest raconet,confesionari de les meves pors,dubtes i esperances.Demà,com si no passés res,agafaré un tren després de complir el meu deure com a mare amb els meus fills de deixar-los a escola,i entraré per la freda porta d’un hospital a esperar que em cridin pel meu nom,i tota valenta i més xula que un vuit,em possaré en mans d’una gent que no conec,anònima i em faré cada cop més petita...sobretot quan surti i em preguntin:"has vingut acompanyada?"
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
