|
DAURADA I CELESTE...
diumenge 11/abril/2010 - 02:45 1234 2
Els teus cabells són com torrents daurats de felicitat,
com ondulades cascades lluminoses i dÂ’acolorida alegria,
són un mar de cascades daurades que flueixen i llisquen
amb escuma de filaments daurats fins i delicats que
desemboquen al meu cor embarcat al dolç passeig
de la teva apassionant vida que jo vull navegar
com el dofà que neda per cel i mar entre misterioses grutes,
lluents coralls, estranys peixos o criatures úniques i temibles
que només al fons dels oceans es poden trobar;
per aigües blaves o verdes, superant les muntanyes més altes,
recorrent els camins més llargs i més rics i, sobre tot,
més entranyables i plens de coses per descobrir,
en la teva vida, que jo vull navegar amb tu.
Com el dofà que neda per cel i mar a l’oest de pegà s,
constel.lació boreal entre infinites llumetes daurades,
flotant al mig de gasos multicolors, dÂ’or nocturn i negre nit,
de blau platejat o gris d’un astre ferit que té el cor melancòlic,
observant i atent entre la infinitat, només per tu surt a veure’t,
i et visita cada nit, simpà tica i tendre, com el dofà saltant rialler, escolta
la teva veu que porta vols de notes daurades candents,
és com un vol d’eixams d’espurnes flamejants,
com una delicada melodia que bufa el vent i canten els ocells,
és més dolça que la mel daurada i tan tendre
que canvia el món de color i textura, esponjosa i dolça
com les roges maduixes apassionades, enamorades
dels teus llavis que criden els meus quan ens besem,
que reuneixen tota la passió i la sensualitat quan parlen,
la dolçor dels caramels més deliciosos i de la casa de xocolata,
la suavitat dÂ’un vel de seda i dÂ’un miler de carÃcies,
i una atracció irresistible quan et miren, els ulls de la dolçor;
i quan el verd de la Mare Natura es reuneix com dues
petites perletes en lÂ’iris dels teus ullets desitjosos
de lÂ’amor que en ells sÂ’hi canta, la natura esclata amb ells
en la festa de la seva mà xima bellesa i esplendor,
dins els teus ulls verds, flors de tots els colors, inmensos prats,
frondosos boscos obscurs, boirosos cims sobre ells;
imperials huracans i salvatges, tan alts que arriben al cel,
destrueixen els pilars i canvien el món per sempre
amb la teva mirada viva que guarda tot un univers.
|