| |
NOVA IL·LUSIO
 divendres 9/abril/2010 - 07:42  1242  2
Estic davant teu, nuu ja de la confosa incertesa,
m’he vestit d’il•lusió per poder cercar la teva bellesa,
i en lÂ’esveltesa dels campanars de la teva veu de sirena
he trobat la rialla que m’ha il•luminat a sol i serena,
la rialla més clara i brillant en la que he vist reflectida
la benevolència, l’amor i la noblesa de tot un univers ple de vida;
doncs plena de vida està s, de sensacions i de sentiments
que han enamorat el meu cor, la meva à nima i tots els meus pensaments.
El teu encant m’ha regalat un immens oceà de blanca bromada
i la inspiració per aquest blanc paper buit de vers o de negre plomada.
Els teus dits han recuperat els versos fugitius que no poden atrapar ni els poetes,
les teves mans, voladores com els ocells, rà pides com els cometes
han caçat l’esperança que com a una flama als teus ulls avives;
i jo, que estic acostumat a abraçar les tenebres sensitives
m’emociono de sobte al trobar a la teva à nima, poesia,
i la teva copa de vida que em deixa ebri dÂ’un sentiment més onÃric que la fantasia.
Després de llargues nits d’ecos i de buides sensacions,
amb cà lids petons, però que no cremen, sense sinceres passions;
el meu rellotge ha perdut tots els instants
i jo mÂ’he vist contemplant ombres del qui havia estat abans.
Però de sobte he conegut la llum que el món demana amb eufòria,
i és la que habita en el teu somriure sincer, veritable, jocós i ple de glòria.
Amb assonà ncies dolces i còmplices metà fores, ara parlo amb el destÃ
de la teva mirada, atenta; del teu somriure, celestial; i del teu rostre immortal i amarantÃ.
Parlo i somio amb la teva mirada, que il•lumina el camà i allunya tota adversitat,
amb els teus cabells daurats, que es banyen en un llac quimèric per les estrelles visitat,
amb les teves galtes, que són l’albada de la bellesa, i com els teus llavis, rosades;
amables com l’assutzena de la teva pell clara, però dotada de la mà gia de les fades,
dels mil colors d’una falena nocturna i de la papallona del teu alè.
I ara que t’he conegut, de sobte em meravello al sentir-me una mica més ple
de la inspiració que havia perdut i que els teus ulls somrients m’han transmès
per poder escriure aquests bells versos,aquest poema que sense tu no pot ser res.
|
Contactes
Registra´t
