De cop avui m'es de gust mirar cap enrere i fer un resum dels últims 6 anys.
Del treball a casa de casa al treball, dilluns, dimarts, dimecres, i així fins dissabte. El dissabte toca eixir amb els amics fins allà les 2 que ja estic mort de son i m'en torne a casa. Diumenge i torna a començar. Així van passant les setmanes, els mesos i anys. Be açò amb algun amor fugaç.
I tinc la sensació que estic a una estació observant com la gent agafa i deixa els trens, m'entres la meva covardia m'impedeix agafar cap.
Em costa mol trobar-li gust a les coses. Abans quan sortia de festa l'alcohol era un alicient però ja no vull beure, i es tan avorrit sense una copeta de mes.
Tinc que canviar algo, açó no va be.
Torna-la a omplir de noves il-lusions i noves metas!! Però sobretot no deixis de sentir mai... ja sigui per bo o per dolent, però et fa sentir més viu!!
terros t'ho dic amb tot el cor el que necessites es començar realment la teva vida , tenir la teva independencia i gaudir del plaer de ser persona per que jo tambe estic en aquest nivell i no puc fer el pas per que no tinc economia suficient ,quan tiguis valor i forces sabras que fer amic
d´aixó s´en diu rutina,es avorrida ho sé,pero a cops inclus la pots trobar a faltar.Si de moment no es el càs...t´ens de tenir coratge per trencar-le i aixó es agafar el tren,si t´equivoques es igual,ets jove i pots fer-ho!!,ànims i lo dit coratge si ,alcohol,no.
Una abraçada
Dolors.
i no vull continuar la dita, pq no hi crec gens. Però aquesta sensació crec q la tenim molts de nosaltres. Només puc dir-te q visquis cada moment, q saboreixis cada segon, VIURE EL MOMENT ARA, ni dintre d'un minut, ni fa un minut. ARA no és repetirà més, disfruta'l.
Una abraçada!!