| |
Energia a La Ribera
 dijous 8/abril/2010 - 03:03  514  2
La Ribera d’Ebre era per nosaltres un espai completament desconegut, tot i que havíem baixat moltes vegades al delta, mai ens havia encuriosit mirar Ebre amunt
Després de quatre dies per aquestes terres hi ha molts aspectes per desgranar però potser el més impactant de tots és el de l’energia.
Quan mirem cap al sud no se’ns escapa que allà es concentren molts dels generadors energètics del país, però a la ribera els contrastos son impactants.
Les necessitats del tipus de societat actual, aquest suposat progrés irrenunciable,on vivim dependents de l’endoll, requereixen de sistemes de generació d’energia eficaços.
Amb una passejada per la Ribera te n’adones que una sola comarca acull quasi tots els models de producció energètics, situats en el territori com si es tractés d’un curiós mosaic.
Malgrat que municipis com Flix i Ascó els relacionem directament amb energies altament nocives i contaminants, trepitjant i observant el terreny la visió canvia.
Sortint del Perelló en direcció a Rasquera ( quins pastissets que hi fan!) ens trobem un immens parc eòlic. Sempre trobarem detractors de qualsevol tipus de generador d’energia, per rendiment, per impacte... Per mi els aerogeneradors guarden una visió molt poètica, segurament influenciada per el quixot i amb el pensament de totes les lluites que he mantingut amb els meus propis i fantasmagòrics molins de vent. Deixant de banda aquesta part subjectivament bucòlica, primer exemple d’energia neta, renovable i amb un impacte visual més o menys subjectiu, les aus, les més perjudicades... mai res és perfecte.
Deixem Rasquera i ens dirigim cap Ascó, i si, la imatge quasi omnipresent des d’un munt d’angles tenyeix d’un regust nociu la visió dels nostres ulls. Se’m fa impossible per convicció o per principis trobar algun caire positiu a aquest tipus d’energia, però estem disposats a desendollar algun aparell de casa? O estem disposat a apostar per opcions polítiques que busquin alternatives reals al sistema energètic? Segurament no, per tant aquí ho deixo....
Seguim riu amunt cap a Flix a la dreta l’empresa Erkimia, duran desenes d’anys ha abastit d’un mercuri letal el Riu, un metall pesat que resideix duran segles als ecosistemes. Al mateix Flix i tant sols girant els ulls cap a l’altre banda, trobem el segon camp solar més gran d’Europa. Aquestes contradiccions energètiques son les que deia abans que ens havien sobtat.
Altre cop podríem parlar d’impacte visual, es innegable, aquells turonets plagats de plaques solars, però l’impacte es torna sostenible quan penses la quantitat d’energia neta i renovable que genera aquella extensió. Sense desprendre el romanticisme dels molins aquí l’impacte sobre la vida es quasi imperceptible.
Parlant amb el Director de l’Espai Natural de Sebes, ens va comentar que si en una terra de boira com aquella hi havia instal•lat aquell camp solar era evident que això donava.
Arribem a Riba-roja, un embassament, no descobrirem els canvis que una estructura així produeix en la dinàmica fluvial i clar en les comunitats d’espècies fluvials. Però bé, no deixa que l’energia hidroelèctrica que allà es generava, tenia una nocivitat nul•la pels humans, que no se perquè sempre ens pensem que som més importants que les altres espècies d’éssers vius... així ens va.
En tots els pobles, hi havia pancartes casolanes, la majoria en contra del Magatzem temporal de residus nuclears... d’això ja en vaig parlar, però la visió des de lluny canvia quan trepitges el territori i veus com la gent viu preocupada per un futur encara no definit.
De baixada vam passar per Miravet, allà vam creuar l’Ebre amb un pas de barca que utilitzava només la corrent del riu com energia i de la destresa del patró, igual que fa segles enrere ho feien els sirgadors per l’anomenat camí de sirga... però això serà un altre capítol.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
