| |
Història infeliç buscant un final
 dimecres 7/abril/2010 - 09:14  1413  8
Ràbia, ràbia és el que li queda del seu passat. Impotència, impotència és el sentiment més horrorós que ha conegut mai. Ella va viure una història infeliç tan plena de somriures, de colors, de calor, que mai ningú no ho hagués sabut imaginar.
No poder actuar, no poder tan sols dir prou, sentir-se paralitzada, humiliada, trepitjada.
Sentir tota la por, l’horror, tota la culpabilitat que una petita criatura pot sentir imaginant aquell tràgic final, tement aquell tràgic final. Atrapada en l’horror i altre cop, constantment, l’enorme culpabilitat d’imaginar aquell tràgic final.
Es sent miserable, es sent covarda, és egoista, quina manera més detestable de rebutjar tots els colors i tota la calor que se li estan brindant al seu davant.
Se suposa que un s’ha de sentir millor pensant que el veí es un desgraciat, que en una altra part del món, que en la major part del món, la gent no té que portar-se a la boca, que hi ha guerra, que hi ha mort, que hi ha sang. Sincerament és quelcom que no entén ni entendrà mai, la misèria dels altres no pot ser mai un alleujament, els horrors li encongeixen el cor i encara se sent més miserable si cap.
Vivia una història infeliç, incapaç d’actuar, d’alçar la veu, incapaç de fugir, d’abandonar tot allò que no ha tingut mai.
Una nit calorosa va tenir lloc el desenllaç. Després d’alguns dies, d’alguns anys, probablement després de tota una vida d’estar coent-se aquell moment, va petar.
I ara voldria plorar i ara voldria descansar i ara voldria alçar la veu i dir tot allò del que no va ser capaç. Fins i tot això li va ser vedat.
I en aquells moments un somriure histèric se li escapava de tant en tant i s’ horroritzava, eren les llàgrimes que no podien lliscar cara avall.
Ara se sent orgullosa d’ella mateixa tot i que la ràbia i la frustració encara bateguen i amb força.
Ara pot plorar i ara sap que passi el que passi ja mai serà capaç de callar i no alça la veu, que no permetrà mai més sentir-se trepitjada.
El passat li pesa i fa mal, però ganes de viure mai li han faltat, vol disfrutar el present perquè el que ara importa es la història que escriu dia a dia i perquè ja no l’interessa buscar cap final.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
