| |
Messi
 dimarts 6/abril/2010 - 11:11  1041  4
Quan el Messi es retiri trobarem a faltar aquests bells i vells (vistos des del futur) temps... Degustem el que tenim que no tornarà mai més... Ha engrandit el Barça més del que era i possiblement quan ja no hi sigui no torni a ser mai més tan gran com ara... Ell, amb el Barça, s'estan menjant el món... La pena és que el Barça no jugui el Mundial... Perquè guanyaria la pilota d’or novament, de carrer, però encara amb més diferència... Possiblement el paper d’Argentina propiciï que el premiat no sigui ell, perquè, sincerament aquest mundial només veig dues favorites... Espanya i Brasil... ja que totes les altres sel.leccions potents o no estan bé (Alemanya i Holanda), o estan envellides sense gaire relleu (França i Itàlia), o passen per mals moments històrics (Anglaterra i Argentina). Recordem quan va guanyar el Cannavaro la pilota d’or quan va fitxar pel Madrid...
Que et surti un tiu com el Messi, i de la cantera, possiblement només passa una vegada a la vida... I una vegada a la vida en futbol quan és? No recordo haver vist mai un jugador com ell sortir de la cantera del Barça, encara que sigui forani...
La sort és que un dia el vam pescar nosaltres, el Rexach, pel que es diu... Potser si no hagués vingut aquí, hagués sigut del Barça, se l’hagués tractat del seu problema del creixement, se li hagués inculcat la filosofia de futbol del Barça, no seria el que és avui dia, ni el club estaria com està. Encara que cal destacar altres punts determinants pel canvi de trajectòria del Barça:
1-Dimissió de Gaspar i el.lecció de Laporta com a president.
2-Era Rijkaard: fitxatges de Ronaldinho i Eto’o.
3-Resurgiment amb Guardiola.
I entremig del segon i el tercer han emergit jugadors com Iniesta, Valdés i finalment, el nostre ídol, Messi. Des que sóc culé i ho visc, ara és quan de veritat tinc la sensació que el Barça és el real líder de l’època que ens toca viure. L’era Cruyff no la vaig disfrutar, no en tinc consciència, borrosament la de Robson amb Ronaldo, i la primera clara que tinc és l’època del Van Gaal, Rivaldo (grandíssim), Kluivert i Figo (el meu ex ídol fins al 2000). Ara som grans, superem el Madrid, som l’equip que tothom tem. Entre Van Gaal i Gaspar (1998-2003) ens vam menjar amb patates el Bayern, el Milan, la Juventus, el Manchester, el Madrid, i fins i tot el València. Ara són els altres que se’ns mengen amb patates i com a culé això és una sensació que m’omple i em fa sentir més orgullós que mai. Em recorda relativament, quan les seccions d’handbol i hoquei es menjaven Europa com si res, encara que aquest domini en el futbol costa moltíssim més d’aconseguir i no és ni de bon tros comparable.
En prou feines 5 anys, el Barça s’ha superat a ell mateix dos cops:
El 2005 es parlava que el Barça havia superat al Dream Team, al 2009, el Barça ha superat al del 2005, amb el que comporta superar també el Dream Team. Monstruós...
Només hem de donar les gràcies de que el tinguem nosaltres, donar les gràcies al Rexach per l’única cosa que ha fet que ha valgut la pena després de retirar-se del Barça.
Visiono el futur i el que se’m passa pel cap és veure el Messi al Camp Nou el dia que es retira, ovacionat, aclamat i aplaudit pel públic de la manera més efusiva i descomunal que us pugueu imaginar, havent superat tots els rècords. Agraint tot el que ens hagi donat, no se sap si serà el millor de la història, però segur que ho serà de la història del Barça. Havent sigut el màxim golejador i el jugador amb més partits, superant a Migueli en partits i a Alcántara en gols. És brutal... tot el que ha fet i només té 22 anys... A Madrid avui tenen por pel que ha fet amb l’Arsenal...I jo també... però la meva por és bona...
|
| |
|
Contactes
Registra´t
