| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de cebeta
|
|
| |
CONFLICTE
 dimarts 6/abril/2010 - 08:51  563  3
SI LA MAMÀ JA M’HO DÈIA,AIXÒ:NENA,VER OIR Y CALLAR.I JO,TAN ESPONTÀNIA SEMPRE,OBSERVO ,ANALITZO I ESCUPO EL QUE PENSO.
I M’AGRADA LA BROMA UN RATU LLARG,SANAMENT,I SI FICO LA POTA...LA RETIRO,I EN PAUS.PARLANT S’ENTÈN LA GENT,OI?PERÒ NO PASSO,EM DÒL PENSAR EN OFENDRE.I AVUI ME’N VAIG A DORMIR AMB UN RUN-RUN D’HAVER-HO FET,I NO ERA LA MEVA INTENCIÓ.UN COMENTARI DEL MÉS TONTU...I L’HE CAGAT.I DIUEN QUE DELS ERRORS SE N’APRÈN.JO FAIG TARD,LA MEVA NATURALESA ÉS LLANÇADA I AL MEU VOLTANT HI HAN TANTES SUSCEPTIBILITATS I DESCONFIANCES...HE DECIDIT NO DEMANAR-ME MÉS PERDÓ.PERQUÈ SEMPRE PENSANT EN ELS DEMÉS??? QUI PENSA EN TÚ,CEBETA???
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
jfbmorfeo |
Ànims, que el temps ho cura tot!
Wednesday, April 7th 2010, 7:11 PM
Ei, hola!
A mi també m'ha passat alguna cosa semblant jeje. Jo en casos similars (no iguals per això), després del disgust jeje, procuro acceptar la nova situació tot i ser desagradable i angoixant. Després per mi lo únic possible en aquests casos és: demanar perdó i intentar en lo possible recuperar la situació anterior a l'entravancada jajaja; a veure qui és el guapu que ho aconsegueix per això!
D'una altra banda, per sort, hi ha el pas del temps que com ja he dit ho cura tot.
Els frecs són part de la societat en la que vivim, la qüestió es apendre a evitar-los en lo possible, i, si no, conviure amb ells. El problema es que al decathlon no hi han impermeables per protegir-se jeje, te l'has de fabricar tú i enrtecordar-te'n de que el tens quan pateixes Runs-runs.
Arribats a aquest punt, Cebeta, que he adormit a tota la parròquia jejeje...
...ZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZ...
Un petó molt fort per a tú!
|
|
lileta |
aixxxx...
Wednesday, April 7th 2010, 5:20 AM
aquesta "cançoneta" em sona Cebeta.... t'has descrit i a la vegada m'has descrit a mi... em sento i visc igual que tu. Soc de les q m'agrada fer broma i riure tan com es pugui, i si...sense voler-ho poso la pota, demano disculpes i crec penso que l'altre persona les acceptara, però...sovint, sembla ser que no. I llavors, és quan et sents malament, pateixes, dones voltes a una matexa cosa que...en realitat, no ha estat més que una simple tonteria, però q la reacció de l'altre t'ha fet "rallar-te".
I tens raó...qui pensa en noasltres????? I pq jo sempre estic pensant en els demes?
no patexis...jo tinc l'esperança q algun dia...algú, algú pensara en mi
un petonas bunika!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
