| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de cebeta
|
|
| |
ARRELS
 dilluns 5/abril/2010 - 08:45  714  14
Dissabte.14:13.Desperto.Sola.No sento el volum de la tele,com tans dissabtes.El gat,una pilota de pèl negre embolicada a l’edredó blanc del meu llit.Entra llum,molta llum.Silenciosa.Jo,sola.
M’aixeco,d’esma:cafè amb llet Nescafé(se’m va endur la Nespresso,i no va ser el Clooney).Sola.Dutxa revitalitzant,d’esma també.Sola.
Hola,xat,ja està aquí l’alegria de la huerta,la cebeta...Sola.
16:50.Una muda i cap a la Renfe...sola.Vaig a casa de la meva mare.Anyoro les arrels.
Vaig fer les meves pròpies arrels fora d’allà....i no vaig arrelar,per què me les van arrencar.Estúpidament,&q uot;inconscientment" ,però me les van arrencar.
18:02.Arribo amb els Catalans.Passeig Pere III.INB Lluís de Peguera.Cinema Atlàntida.El teatre Kursaal.Quiosc del Quimet.I les llàgrimes que baixen amb les meves cames,passeig avall,fins les arrels.I sola.
Però arribo a la porteria que em va veure créixer,m’aixugo les llàgrimes sota les ulleres de sol,gran invent,i respiro aquesta olor tan arrelada dels plataners del meu Passeig,i escolto la varietat de sòns dels ocells que hi han niuat,com cada primavera...
Hola mamà...ja no estic tan sola.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Mela |
Cebeta...
Tuesday, April 6th 2010, 2:58 PM
Sovint creiem que si ens quedem sols perdrem quelcom imprescindible, i no ens adonem que, mirant fredament, nomes ens necessitem a nosaltres mateixos, per continuar. Pensem que aquesta persona es incomparable, imprescindible, que sense ell/a res podra tirar endavant.... Que equivocats estem...Tant de bo ens estimessim nosaltres mateixos molt mes, i ens creiessim capaços de menjar-nos el mon sense tenir a ningu al costat, tindriem molt de cami guanyat.
Un petonas
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
