es dijous al mig dia i estic fins els ous de montar el mur de formigo, sort que ja acabem i la meva felicitat es plena quan posem l'ultim bloc de formigo a 4 metres i pujat a dures penes.
en fi el meu cor s'omple de felicitat per que veure a la meva familia de madrid( i no son el guti ronaldo i company que os leo).
es divendres al mati i a les 10 no puc dormir mes impacient per veure la family que fa temps que no veig i de repent sento sonar el mobil i dic qui deu ser ara ¿? i era la mare dient que el meu pare estava molt marejat i el portaven a urgencies, al cap d'una hora rebo una altra trucada de la mare dient que els familiars no vindran ja que la nena petita te vomits i es troba molt malament i han tingut que donar mitja volta(la nena havia estat a urgencies un mes abans per mirar que li ocurria i no li han trobat cap diagnostic complet, i quan passa aixo qeu no saben que collons es et diuen que es un virus.
en fi quan mes desitges de vegades les coses els contratemps et toquen els ous et masturben i en comptes de plaer sublime surt tota la lletarada agria per la concentraco de mal humor.
P.D: la cosineta es recupera favorablement i el meu pareix a la vellesa li detecten vertic una putada per a la feina que fem
Ostres, quina mala pata... La veritat fa molta ràbia quan esperes una cosa amb tanta il·lusió i al final tot se'n va a la merda. Una frase que em va dir una amiga encara que a vegades sigui difícil aplicar-la:
No hem de tirar enrera ni per agafar carrerilla, sempre endavant.
Espero trobar-te pel xat i poder gaudir de les teves brometes pocassoltes, jejeje!!
MOLTS ÀNIMS!!!!