| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Terros
|
|
| |
La canço del xat
 diumenge 28/març/2010 - 06:58  1510  6
La cançó del xat
Sempre hi han sentits que el recorden una cosa en concret, per exemple a mi l'olor de la platja em fa recordar l'agobi de molta gent estirada a la sorra o el olor del timó amb el pare.
Be doncs em passa el mateix amb una cançó del Manel (els guapos son els raros), aquesta cançó no se perquè l'associe amb el xat. Quan l'escolte em ve al cap molta gent que esta aquÃ, com el Calimeru sempre m'iran que el senques agust, el Detec defenent les seues idees a capa i espasa, la Gorriak amb la seua lluna personal, la Soleja ballant amb mi de forma virtual,la Immac sempre viatjant amb l'imaginació i tanta i tanta gent a la que no puc anotar per raons obvies. Tots amb la seua personalitat les seues histories, els seus problemes però al cap de la fi buscant passar-ho be.
Gent, pense que me acostumat a vosaltres quasi sense adonar-me.
www.youtube.com
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
zinc |
a mi
Monday, March 29th 2010, 6:38 AM
les olors també em porten records i la majoria son molt agradables.
En quant a la cançó,es molt fà cil....hi ha persones de tota mena i aqui ens em ajuntat,sense coneixens ni triar-nos ,diguém que ens em trobat i a part de pasar-ho bé,la majoria ens entenem,som molt diferents i al hora molt iguals,perque en realitat tots tenim les mateixes necessitats i una mica si vols els mateixos problemes,encarats d´una manera o altre,pero penso que amb un denominador comú......que cadascú sap el seu.De mica en mica ens aném acostuman tots amb tots i aixó es bó,es humà pero no virtual,perque l´apreci no ho es.
Caliiiiiiiiiiiiiiiiii,no t´enfadis home(que ja sé que estàs de conya)crec que en Terrós el que ha volgut dir es que ets de les persones que aporten molta serenor i trankilitat a la conversa.
Una abraçada
Dolors
|
|
calimeruu |
Amb la vostra vènia...
Sunday, March 28th 2010, 1:26 PM
Idolatrat mite en vida i il.lustrÃssim sr. TERROS, metres de mestres, referent iconoclà stic de futures, presents i passades generacions de femelles en edat de merèixer, i de les que mereixen algu millor. Si em permet sa noble persona i aprofitant l'avinentesa vos voldria plantejar certa inquietud manifestada en el meu ser poc després d’haver estat afortunat en la lectura de tant sublim i captivador fragment de prosa moderna. Trepidant relat on els hagi, que vos fent gala de vostre llegendà ria i indulgent generositat, nos heu fet l’honor regalar ... I que sens dubte passarà als anyells de la història de la literatura de tots els temps. Bé, al que anava, què collons vol dir "sempre m'iran que el senques agust"... Es que esteu insinuant –segur sense cap voluntat luctuosa-, que m’insinuo, -valgue la redundà ncia-, que em senquen... de forma gustosa? Heheheeh.
Bé, sense més dilació, com dirien per les contrades de l’imperiu CanyÃ, resto esperant ansiosament vostra il.lustrada i segur onÃrica resposta, plena de matisos i mÃstics coneixements a incorporar al limitat credo mundà dels nosaltres; els sers comuns i terrenals.
Rebi les més fervorosa i afectuosa de les salutació. Amb afecte i devoció: Calimeruu... Humil i fervent seguidor de vostres ensenyances. De segur inspirades en la inoblidable figura de Sant Bernat Pistoler, apòstol i mà rtir...
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
