| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Laureta
|
|
| |
Indgnació, rà bia, decepció...
 dimecres 24/març/2010 - 09:01  1007  5
Us explicaré la història de la Rosana, una noia boliviana que va decidir fa 5 anys i mig deixar la seva terra, dues nenes de 7 i 10 anys i un marit maltractador, buscant el somni europeu de fortuna i una millor vida per les seves filles.
Va arribar aquà i va començar a treballar netejant cases durant 14h al dia, guardant tot el que podia per enviar-ho a la seva familia.
El seu principal objectiu era portar a les seves nenes a viure amb ella, però ningú li volia fer un contracte per començar a tramitar els seus permissos de residència, era una "persona il·legal".
Va arribar per casualitat a la meva famÃlia. Va començar a netejar casa meva, casa dels meus avis, els meus tiets, els meus cosins... I com ens va costar que ens deixés de dir "señora/o"!! Us en farÃeu creus de les experiències que es va trobar a altres cases...
Va acabar sent de la famÃlia. Venia a tots els dinars familiars i als Nadals! Els meus cosins li van fer un contracte perque comencés a netejar la seva empresa i ella va posar-se en marxa amb els trà mits.
Va cometre l'error, com sé que han comés altres persones en la mateixa situació, de refiar-se'n. Ha gastat una bestiesa de diners en uns advocats que no només no van prestar massa atenció al seu cas, sinó que resulta que se'n van oblidar!!!!!!
Ella els va fer cas, no trucava, no insistia, se'n refiava de que li diguessin "vosté esperi, és un trà mit lent" i ara, mig any després de que tot comencés, resulta que li diuen que no li concedeixen el permÃs.
Ella m'ho ha explicat avui, no ens en volia haver dit res, i m'ha reconegut que està , textualment, desesperada.
Fa cinc anys que no veu a les seves filles, elles reneguen d'ella; no volen parlar amb ella, no en volen saber res, diuen que les ha abandonat (a saber què viuen aquestes nenes) i ella, que només ha treballat i viscut per elles, se sent culpable.
M'ha dit que si això no s'arregla en un mes, se'n torna. Cinc anys lluitant i treballant com una desesperada per aabar tornant a casa seva, amb els somnis trencats... És això just?
Cada cop em sento més decebuda de pertà nyer a una societat que pot creure's amb el dret de decidir que una persona no es mereix tot pel que ha lluitat i pot anomenar-la "il·legal"...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
