| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
LITERATURA I VERITAT
 dimecres 24/mar/2010 - 05:41  598  5
Suposo que existeix una veritat científica que és aquella que és demostrable empíricament. Suposo – en el meu reconegudíssim analfabetisme científic- que la veritat científica és aquella que ve a dir que les mateixes causes tenen sempre els mateixos efectes. I, per tant, si els vol obtenir un efecte o producte determinat s’han de provocar aquelles causes. I, si no és això, que els científics em perdonin i que ho expliquin de manera senzilla per a que jo ho pugui entendre. Si pot ser sense fórmules.
Quan tu dius que escrius, que intentes fer literatura, la gent o bé pensa que el que escrius és quelcom objectiu – es a dir, que estàs descrivint les coses com realment van passar – o bé pensa que t’ho estàs inventant tot i que el que escrius no té res a veure amb la realitat.
Jo crec que aquests dos punts de vista són falsos.
No crec que cap persona pugui descriure la realitat d’una manera objectiva i artística a l’hora. L’artista –i l’escriptor, ja em perdonaran, és un artista, per molt rimbombant que soni aquest títol- descriu la realitat des de la seva subjectivitat.
Fet i fet, això ho fan els artistes i els no artistes. Tothom et descriu les coses tal com ell les ha vist, tal com ell les ha viscut. Plasma una opinió. En aquest sentit qui conforma l’excepció que confirma la regla és el científic que intenta plasmar la realitat sense que la seva opinió compti per a res. La seva creativitat –la creativitat del científic- és plasma en el camí del descobriment d’aquesta realitat, crec ( i si dic una bajanada, em remeto al que ja he dit anteriorment ). O sigui que mentre el científic fa un esforç d’imaginació en el qual el jo ve a ser com un gos de pressa i la subjectivitat només és un destorb, l’artista ho fa girar tot al voltant del seu jo per a donar la seva visió de la realitat.
Però és que, a més, a banda que l’escriptor parteix de la subjectivitat per expresar-se, sovint li agrada deformar la realitat per tal de fer-la més atractiva, més interessant, més morbosa i més el que sigui. I s’hi considera amb tot el dret del món. No creu que tingui cap obligació de descriure el que va passar o el que va veure ni tant sols com ell ho va percebre. En definitiva, creu que té el dret d’escriure com li doni la gana.
I justament aquesta visió de la realitat barrejat amb l’exercici del dret a escriure com i el que li doni la gana és la seva veritat. Jo sóc el que escric.
Per la mateixa raó no crec que existeixi cap escriptor que pugui fer pura ficció. Malgrat que l’escriptor s’inventi els personatges, malgrat que els personatges siguin els marcians més estranys que hom pugui imaginar, malgrat que l’escriptor intenti crear un món de fantasia abracadabrant, ell sempre quedarà retratat a la seva obra.
Per tot l’anterior, quan alguna amiga, comentant algun dels meus escrits, em diu: “Nen això es literatura”, no puc estar-me de pensar: “Ho intenta i, per tant, m’estic despullant. Estàs accedint al meu jo més real.” Però naturalment no dic res. Elles – més que no pas ells- això ho saben perfectament
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Pitia |
Persi, amor
Wednesday, March 24th 2010, 8:21 AM
ara entenc perquè sempre m'he sentit atreta pels assajos científics. La literatura és com descrius tu: la realitat en ulls del que l'escriu i, ja em perdonaràs, però només m'aporta distracció.
Per cert, la teva definició de veritat cièntifica no pot ser més precisa i exacte. Només un petit incís, quan un científic realitza un experiment, també ha de saber interpretar els resultats, i aquesta conclusió que n'extreu no sempre està d'acord amb la de tota la comunitat científica. Fins i tot, la veritat científica....cal saber-la descriure.
un petonet...i...fins molt aviat!!!!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
