| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de stargrida
|
|
| |
És infidelitat?
 dilluns 22/mar/2010 - 08:05  1934  38
L’altre dia, en un sopar d’aquells que fem les dones de tant en tant, i després d’haver brindat unes quantes vegades amb un bon vi, la Laia , deixada portar per la deshinibició de la conversa pujada de to, ens va confessar que la seva parella no la satisfeia sexualment.
Aquest fet li comportava molts mals de cap i empastillamentes per l’angoixa i la depressió. Feia temps que buscava una alternativa al seu mal i finalment havia trobat en un racó de Bcn un massatgista que es dedicava a fer massatges eròtics.
Un ambient càlid, a la llum d’espelmes aromàtiques, una música relaxo-erótica per anar entrant en situació, temperatura agradable i el massatgista, amb bata blanca, de molt bon veure.
Explicava, que les mans del profesional en qüestió, untaven totes les parts del seu cos, davant i darrere, trosset a trosset, poquet a poquet, resseguint i moldejant delicadament cada racó. Finalment l’esperat massatge clitorià que la portava a l’èxtasi.
Tornava contenta cap a casa, amb els fills i el marit (que no en sap res). S’havien acabat angoixes, depressions, pastilles….
Acabada l’exposició detallada de la Laia, es va fer un silenci sepulcral a taula….totes de cos present, la ment qui sap on….La màgia del moment la va trencar la Judit:
- Però nenes, va gosar dir, no seria una infidelitat això?
El debat estava servit, però ja era imposible posar-nos d’acord….
- Cambrer, una altra ampolla de vi siusplau.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
bobmanres |
Ufffffffff quin dilema
Tuesday, March 23rd 2010, 10:09 AM
Conceptes com la fidelitat poden arribar a tenir molts matisos, suposo que cada un de nosaltres posaríem el limit en un lloc diferent, en tot cas, aquesta amiga hauria de demanar-se a si mateixa si ella estaria disposada a permetre el cas contrari, que fos ell qui fes alguna cosa similar, moltes vegades veiem normal fer coses que si ens les fessin a nosaltres no toleraríem.
De totes maneres i com be han dit aquí, això no deixa de ser un pegat a una situació no desitjada, val mes parlar-ho i buscar una solució, de l´altra manera es un problema que resta latent fins el dia que es torna insostenible.
|
|
traginer |
La por a les paraules, també.
Tuesday, March 23rd 2010, 7:37 AM
Com es que sempre arribem al concepte de fidelitat atribuin't-li un significat positiu ?
Ho es sempre?
Perque no ens decidim a acceptar d'una punyetera vegada que n'hi diem fidelitat també a la submissió, al servilisme, a la condescendència mandrosa, a la renúncia indolent etc?
O perquè, per exemple, hi ha una tendència generalitzada encara a entendre la virginitat com una qualitat (que es "perd" perquè no hi ha més remei), com si fos un valor i no com una carència?
D'aixó se'n deriven pors, i sentiments de culpabilitat ( reminiscències de la religió, com diu l'erratica) que no fan més que menar-nos a una vida trista i a cal sicòleg, i a la farmàcia.
Em sembla també, que quan s'arriba a certes situacions de parella en que passa aixó que relates, vol dir que hi ha algún altre problema.
Em costa de creure que un home adult, no es capaç de aplicar amb certa solvència aquest massatge que descrius a una persona que desitja o estima.
On collons s'ha tret el carnet aquest paio?
|
|
erratica |
el fantàstic mon del concepte infidelitat
Tuesday, March 23rd 2010, 5:12 AM
és impossible definir la fidelitat i la infidelitat, son conceptes com la felicitat. Jo adoro la practicitat dels termes...
Els puristes diran que si, que es una infidelitat, però jo sempre he pensat que la fidelitat més important és la que un manté cap a ell mateix, cap a les seva estabilitat emocional i cap a la seva realitat quotidiana, aquest tipus de respostes no em convencen gens.
Els teorico pràctics diran que el millor es poder parlar amb la parella, explicar les teves necessitats i parlar obertament del que una necessita. ( jo això ho trobo bé i necessari) però no sempre dóna resultat, pot ser, i de fet tinc amigues ( de veritat cavall que tu sempre malpenses...perquè sera?) que els hi passa, que desprès de molts anys de matrimoni i de mentides mantingudes com per exemple una suposada satisfaccio sexual, no troben per on començar a desfer la mentida de la seva vida...
No se si la solució de l'amiga és la òptima, des del meu punt de vista no, jo optaria per altres solucions un pel mes emocionals...
En algun comentari anterior s'apunta que potser ella tampoc el satisfà a ell I? pregunto jo a sobre ella s'hauria de preocupar d'això si ell no expresa tampoc cap disgust? Apa vinga!!!!!
Ara generalitzare... i no es ben be així, però en línies generals els homes son moooolt mes fàcils de satisfer que les dones... detalls a part...
Que la teva amiga sigui fidel a ella mateixa, que visqui la seva vida tant bé com pugui i sobretot que no tingui sentiments de culpabilitat, que la culpa és un invent de la religió... I si pels motius que sigui vol continuar amb la seva vida familiar... que ho faci, segur que te les seves raons
infidel segurament si, lleial segurament també!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
