|
El mèrit de guanyar la Champions
diumenge 21/març/2010 - 10:56 887 4
Senyors futboleros, jo sóc jove i els que sou més grans i heu pogut viure i disfrutar de les antigues Copes d’Europa/Champions League, puc dir que el mèrit de guanyar la Champions avui dia no és el mateix que el de fa ni més ni menys dinou temporades (dues dècades) si resteu veure que ens remontem a l’any 1991, un any abans que el Barça guanyés la seva primera Copa d’Europa/Champions.
Precisament la final del 1992, fou la darrera en ser l’antiga Copa d’Europa, ja que en la temporada següent seria rebatejada amb el nom de Lliga de Campions (Champions League). Aquest canvi de nom, es deu bà sicament a un canvi de format, molt més dur, emocionant, competitiu i vistós, deixant enrere les insufribles i estacandes eliminatòries que eren vigents des de l’any 1955/1956 (la prehistòria europea futbolÃstica, potser haurÃem de dir-ho l’edat mitjana del futbol).
Aniré al gra. La temporada 1990/1991 és el darrer any en qué tots els rivals s’enfronten per eliminatòries des del pimer partit fins a l’últim. La novetat neix la temporada 1991/1992 any de conquesta europea blaugrana, encara sota el nom de Copa d’Europa. En aquesta edició la competició és modificada amb un nou format:
-Eliminatòries de vuitens
-Play offs de quarts de final: 2 lliguetes (grups) de 4 equips, que s’escollirien dels 8 classificats. El primer de cada grup es classificava per a la final. Aixà s’elidien les eliminatòries de quarts i semifinals, però donava una alta competitivitat, ja que només el primer tenia premi. El primer campió d’aquest canvi tan novedós fou el Barça.
Per tant, aquest canvi produïa una competitivitat més emocionant i un major nombre d’enfrontaments amb la possibilitat de veure més duels dels equips més potents de cada moment. Aquests grups, anomenats lliguetes suposo que foren el que donaren nom un any després (1992/1993) a la Lliga de Campions. En aquesta temporada es realitzen per primer cop una multitud d’eliminatòries prèvies de classificació per a aquesta competició, que avui dia ja abasten fins a tres rondes prèvies segons el nivell per països.
La temporada 1993/1994, el format fou el mateix amb la diferència que els dos primers de cada grup passaven a disputar semifinals a partit únic: primer d’un grup contra segon de l’altre, amb l’avantatge que el partit es disputava a camp del primer classificat, factor que seria determinant i més si els enfrontaments són Milan-Monaco i Barça-Porto, no donen marge a la sorpresa... (i més amb el que eren ençà Milan i Barça, els dos més grans del moment) xD 3-0 en ambdós partits i els locals classificats per a la final.
La temporada 1994/1995, es creà el prototip en format petit del que és la Champions avui en dia:
-Primera fase: Lligueta. 4 grups de 4 equips. Classificats els dos primers per a quarts.
-Segona fase: Eliminatòries.
La temporada 1997/1998 s’amplia el nombre d’equips que participen:
6 grups de 4 equips cada un, dels quals es classificaven el primer de cada grup més els 2 millors segons d’entre tots (valorat amb punts). Ja comencem a trobar diversos participants d’una mateixa federació com és el cas de l’alemanya en aquesta ocasió amb tres respresentants (Bayern Munich, Borussia Dormund, Bayer Leverkusen).
La temporada 1999/2000 els grups ja són vuit, quadrant perfectament la competició. Els dos primers passaven a jugar una segona fase de lligueta, repartits en 4 grups de 4. Els tercers de la primera fase passen a disputar la Copa de la UEFA. Els dos primers de cada grup de la segona fase passen a disputar els quarts. Aquest format possiblement ha sigut el més dur en quant a competitivitat i partits, i, per tant, per dificultat, el més meritori de guanyar. Un finalista podria arribar a disputar la xifra de 17 partits de Lliga de Campions sense contar si s’ha classificat per la previa (actualment un equip pot arribar-ne a disputar 13).
La temporada 2003/2004 la segona fase de lligueta es converteix en eliminatòries de vuitens suprimint aixà 4 partits a disputar. Per tant, actualment, des que el Barça va guanyar la primera Copa d’Europa, és quan més meritòries són les consecucions d’aquest tÃtol...Abans simplement consistia al principi en Eliminatòries a partir de vuitens de final i més tard de setzens de final, amb algun/s equip/s classificat/s directament per la ronda següent per ser-ne el campió o per retirar-se equips de la competició sovint per motius polÃtics.
Total, que ara la competició té més grà cia, no com abans amb quan simples i rà canes eliminatòries quedava tot enllestit i el pas fugaç de molts equips quedava en il.lusions arrassades...
Nota: cal destacar que fins no fa molts anys la Copa d'Europa només la disputava el primer de cada lliga, és a dir el campió, per tant accedir-hi era molt complicat, encara que en algunes ocasions excepcionalment podia haver-hi dos d'una mateixa federació.
|
|
campbell |
aviam senyor pompeu del futbol...
Monday, March 22nd 2010, 3:07 PM
... sort que has dit que aniries al gra...
a mi m'agrada més que hi hagi eliminatòries que lliguetes. que si, que hi ha mes partits, que es premia la regularitat. Però que vols que et digui... l'emoció d'una eliminatoria no la tindrà mai una lligueta on "sempre queden partits per recuperar". A les eliminatòries, i més quan estem amb els, en teoria, vuit millors equips d'Europa, qualsevol equip pot eliminar-ne qualsevol altre. O em diràs que l'arsenal no pot eliminar el barça? o que el bayern del sr. Van Gaal no pot eliminar el ManU? Res home res... visca les eliminatòries... a doble partit i, si pot ser, amb la tornada a casa, això si xD
|
|
|