|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de cavallfort
|
|
|
Cita a cegues (segona part)
divendres 19/mar/2010 - 11:32 1822 13
L’ascensor s’atura. La meva imaginació s’accelera. Un somriure es dibuixa al meu rostre i ell em correspon amb una rialla oberta, amb una mirada de complicitat. El nostre moment és ara i aqui.
El cor em batega amb força, caminem per l’entrada de l’edifii, el passadís es fa llarg, les parets traspuen antiguitat i fredor, ell m’agafa de la ma, aquella fermesa em tranquilitza.
Posa la clau al pany, tot transcorre amb una sensació d’excitació i inquietud.Al rebedor, la llum entra per les finestres afeblida per les cortines. Mentre ell obre les finestres de la sala, m’envaeix un pensament fatal, imagino quantes dones hauran passat per allà.…...
Sabia que aquell era el seu espai, l’espai de la seva “inestabilitat emocional” i de les seves “necessitats vitals”, del seus moments de llibertat, ell m’ho havia explicat i fins i tot jo havia trobat deliciosos aquells eufemismes, al principi els utilitzava com si es justifiqués però una vegada sabia que compartia el seu llenguatge, va deixar de fer-ho.
En aquells moments els dubtes es van apoderar del meu pensament, ell mai m’havia enganyat, sabia perfectament on era i perquè, i de fet em moria de ganes de ser-hi. Em feia ràbia la meva fleblesa. Però jo no era una més, jo era jo i en aquells moments era la única. No em podia sentir gelosa de res ni de ningú. Aquells instans que viuria serien només nostres i amb això en feia prou.
-Que et passa?
-Res, -vaig contestar – per un moment semblava que m’havia llegit el pensament
Et noto una mica absent
Estic bé, estic amb tu, estem aquí i em sento bé.
Va fer el gest d’estirar la mà i el vaig seguir cap al menjador.
Era un apartament cuidat, de platja amb uns mobles de vímet i una decoració marinera, amb parets i portes lacades de blanc.
Va obrir la terrassa de la sala i les vistes al mar eren imponents, l’olor de iode va inundar els meus sentits, mentre ell m’explicava que en els dies més clars, es podia albirar Mallorca.
Instants després de mirar el mar i sentir el soroll del revenir de les onades em va acaronar amb tendresa i em va besar, un peto, suau, lent i amb una dolçor evolvent.
Les seves mans m’agafaven amb decisió, cada cop amb més força. Ells seus llavis lliscaven per entre els meus….les nostres llengües s’enllaçaven en una d sola amb un joc que encenia la passió instant a instant....
Aquells dits, aquelles mans que tants cops havia somiat, s’havien apoderat de mi, em sentia presonera, esclava i totalment entregada a ell.
Acariciaven els meus cabells, el meu nas, el meu coll….mentre els seus llavis recorren el meu coll d baix cap a dalt…Em va descordar la brusa, i jo la vaig deixar caure per les meves espatlles, li agafo el dit i me l’introdueixo a la boca....el llepo, el xuclo, el mossego....Em mira. Se li escapa un so de complaença. Això em reconforta i em tranquil•litza. La meva inexperiència em neguitejava una mica.
Em posa la mà al meu pit nu. Primer de forma quasi testimonial. Uns segons després, els seus dits actuen amb molta més voracitat. Els dits caminen i juguen per entre els meus pits engrescats....em ressegueixen els mugrons.
M’arramba contra la paret amb força. Se’m posa darrera meu i comença a llepar-me suaument. Primer una orella i després l’altre. Descendeix pel clatell, per la espatlla…… M’agafa de la cintura i s’aferra a mí. Noto perfectament el contacte del seu sexe dur i vertical……
Aquella situació in crescendo ens du ràpidament a la habitació que és troba just al costat.
Em descorda la faldilla, que llisca per les meves cames fins als peus i em deixa caure suaument sobre el llit,. Els nostres llavis s’humitegen l’un amb l’altre. Els seus dits recorren cada cm de la meva roba interior, negra, amb blonda, com se que a ell li agrada... No tinc ni temps d aixecar el cap, i ja noto l’escalfor dels seus llavis recorrent tot el meu cos baixant fins al meu ventre llis, arquejat… i tremolós .Inunda cada centímetre de la meva pell .
Em deleixo per sentir-lo dins meu....., però també vull gaudir de cada segon, de cada carícia . Saborejar-lo lentament. Ell tampoc té pressa, domina la situació. Em sap seva.
No puc evitar mirar-lo fixament als ulls, mentre li trec la samarreta, aquella seva mirada entre la tendresa i el desig em fa sentir especial. Com un iman, els nostres cóssos nus s’enganxen. La meva mà busca els botons dels seus texans per descordar-los. Els dits arriben a la part superior dels boxers q s’intueixen. Noto les seves mans baixant per l’esquena i agafant les meves natges …
Instintivament pujo al seu damunt . Com desitjo que ens fonguem, que la seva pell i la meva es confonguin en una....
La dolçor que destil•len els seus petons, es barreja amb la passió més salvatge que tots dos sentim evident.
No puc evitar mossegar-li suament els llavis , el coll.... i li confesso a cau d’orella com n’estic de calenta…..Noto el tacte d les seves mans entre les meves cames, els seus llavis fent una trassa a la part interior de les meves cuixes, pujant fins als meus malucs….. estiro la mà per tocar-li els cabells, necessito tocar-lo, acariciar-lo… …
Obro els ulls. El miro excitada el seu tors nu i els pantalons mig trets, com em va abaixant les mitges amb les mans i les calcetes amb les dents….és una estampa deliciosament eròtica........
La seva boca busca les meves calces per esgavellar-les i deixar-me completament nua.
Aquells llavis, aquella boca, incansable a cada racó de la meva pell amoixada i delerosa d’un plaer indescriptible.
Ara, és ell qui puja sobre meu. Em mossega el llavi inferior i el reté uns segons…..ara sí, noto tot el seu sexe dins meu.... i així es succeeixen els moviments, els joc i la passió, res te límit i les sensacions indescriptibles deixen pas a l’èxtasi i a la necessitat de tornar algun dia, no massa llunya a veure el mar des d’aquella terrassa....
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
zinc |
Estimat cavall!!
Friday, March 19th 2010, 4:43 PM
Per un cop et contestaré seriosament,encare que et sembli mentida!!!!!.
Deliciós,elegant,tendre i ben escrit,felicitats!!!!!.Has assolit el teu repte,diu molt de la teva sensibilitat.Ets genial...
Pero es clar.......(soc la zinqui capulleta,hahahahahhahaha,al menys aixó dius no?)una pregunta....tu tractes aixi a una dona????,perqueeeeee,eheeem mira no estàs mal eh??
Una forta abraçada wappo(es que no m´hen podia estar,aisssssssss!!)
Dolors
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|