| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de tempo
|
|
| |
Txiquilipònia
 dissabte 29/març/2008 - 01:03  498  2
A un servidor, que no hi ha res que l'ajudi tant a un bon morir com l'augment de la idiòcia circumdant, l'ha fet immensament feliç el triomf de la proposta bonafontista a la pornografia musical eurovisiva. No pel fet en si (qualsevol cacofonia m'hauria resultat igualment irrellevant) com pel fet que hi ha qui troba "fresca i estimulant" una gasòfia com la que ens serveixen els mitjans de comunicació a totes hores.
I és que el friquisme em sembla un pas més en el procés de degeneració mental que sembla que toca aplaudir. Justificar el mal gust en base d'un pretès distanciament irònic, quan del que es tracta és de munyir la vaca amb guants de là tex, em sembla una de les operacions mentals més misèrrimes que el meu pessimisme visceral mai no m'havia augurat que hauria de presenciar.
Però és que dec de ser de mena estrambòtica, ho reconec, perquè les mateixes basques que em produeix la cançó de marres me les provoquen els de la colla del Polònia.
Al meu modest entendre no hi ha res menys elegant que exhibir de manera impúdica la pròpia agonia. Esdevenir una caricatura d'un mateix diu molt poc en favor de qui és capaç de caure en un parany tan evident.
Per això suggeriria a la tropa del Soler que s'ho fessin mirar: si baden, em faran enyorar els Morancos, als quals -sigui dit de passada- cada dia s'assemblen més (per la banda de la neurona, evidentment).
Però res, no cal patir, que sempre hi ha qui té acudits de més substà ncia i ens ajudarà a passar les hores mortes. O no és això el que ha pretès l'amic Carod amb el redactat de la seva poposta de pregunta a la consulta del 2014?
Que Déu Nostro Sinyor ens doni una hora curta!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
monica |
LENTA AGONIA
Sunday, March 30th 2008, 8:34 AM
Estimat Tempo, aquesta agonia no la suposso lenta, sentència que em dol d'acceptar.
Veure com els nostres confrares, es deixen caure en una trista decadència, no per abogacia de l´entreteniment, informació, comunicació... no, tant sols per subsistir a qualsevol cost en un medi, que llastimosament ha aconseguit el meu desinterès.
Ahir sense anar mes lluny el meu nebot de nou anys, em feia una demostració (coreografia inclosa) de dit "artista", i la seva "cançó", esperant tot cofoi una grata reacció de la seva tieta... vaig fer el que vaig poder, dons les meves expectatives eren lluny de les seves (em deleitava per una ignorà ncia coincident del tema).
I per ser consecuent amb el meu sempre estimat optimisme, tant sols espero que uns i altres en un futur pròxim tornin al seu mon pertanyent, i aixi deixar de banda l'intrusisme.
Una abraçada.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
