| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
QUAN BARCELONA HELSINKINEJA...III
 dimecres 17/març/2010 - 05:36  552  6
3. Apologia de la llar:
Els anglesos diuen que llur casa és llur castell però jo sempre he tingut la sensació que això només passa als països on no manen les dones. Vull dir que si la nostra casa és el castell d’algú deu ser el castell deu ser de la meva filla i de les meves dones. Meu també, sÃ, però d’una manera molt subalterna. Això que és una regla general a les societats patriarcals on les dones han manat sempre fa que els homes ens estimem tant la vida al carrer. Al final potser el carrer és el nostre castell i la nostra casa és el nostre purgatori. Però no digueu a la meva dona ni a les meves filles que ho he escrit, ehhh
Però quan és produeix una mitja hecatombe com la que avui hem viscut a Barcelona les reaccions són diferents. La reacció és que fins i tot els mascles més individualistes i felins tenim unes ganes de tornar a casa que no ens hi veiem. Potser és en l’única ocasió que reconeixeriem que potser sà que el castell és una miqueta micona nostre...
I el primer que fem en entrar a casa és anar a la cambra de bany, engegar el calefactor i banyar-nos amb aigua tirant a calenta. Ens hem preparat un combinat de Chartreuse, em posat música de Haydn i em agafat el primer llibre de poemes que ens ha caigut a les mans, en aquest cas del gironà NarcÃs Comadira...
Potser si les nenes no fossin a casa demanaries a la teva dona que vingués, però no és el cas i no et vols excitar perquè fa anys que penses que la masturbació solità ria és quelcom trist i malaguanyat.
O sigui que et concentres en la voluptuositat de l’aigua, del Chartreuse i de Haydn.
Finalment, la meva dona em crida per sopar, aixà que m’aixeco i una dutxa s’endú tot el sabó baixants avall.
El sopar consisteix amb una tassa calenta de brou amb un rajolà de Xerés sec, mongeta verda i patata i un tall de cansalada. M’agrada esclafar la patata i esmicolar la cansalada, de manera que el plat resultant s’assembla una mica al trinxat de la Cerdanya.
Mentre sopem veiem com neva sobre el Mercat de Sant Antoni i com es van construint els clamells. I la televisió ens informa que Catalunya ha quedat potes enlaire i els dirigents polÃtics i els ciutadans surten a dir-hi la seva.
La meva dona ha pujat la temperatura dels calefactors i a casa s’hi està francament bé. Tots anem amb pijama i batà menys el gat que porta el seu jersei de sempre, que avui sembla especialment elegant.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
