|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de Pitia
|
|
|
Éreu 5 amb 2 collons ben posats
dilluns 15/març/2010 - 10:22 1619 6
On deuen ser aquelles quatre persones de cara fosca que van saber reaccionar davant d’aquella "terrible" situació adversa?
Segurament encara riuen de nosaltres, els homes i dones del primer món atrapats dins la nostra feble comoditat i, mentrestant, continuo pensant en ells.
No coneixem suficient per opinar, però ens creiem amb el dret de creure que el món que es diferent a nosaltres és el tercer món. Quina manera de classificar, no? i no solsament creiem que és inferior sinó que, per a més inri, creiem fermament que han de canviar i convertir-se en un primer món. Que han de menjar, vestir, divertir-se, i viure com ho fem aquÃ, lluny de la foscor. Quan ens apropem a ells, sabent que al cap de poques setmanes tornarem a la comoditat de casa nostra, trobem que els hi falta de tot i ens costa molt entendre que puguin ser feliços, llavors ens ve l’esperit cooperant i ens sentim integrats i amb ganes de que les coses canviïn. I diem, quina crueltat de creences, de religió, de costums, quina crueltat de vida en definitiva. Tot això ho pensem allà . I ho pensem perquè coneixem un món discutiblement millor. Però realment, i sense voler ser cruel, em qüestiono si el seu món es pitjor que el nostre. Per què han de canviar? Per què han de menjar com nosaltres? Per què s’han de posar sabates? Per què han de tenir medicaments? Per què tot el que prové d’aquà els hi ha d’anar bé? Crec fermament que no seran més feliços veient rajar aigua d’una aixeta. Evidentment, jo si que seré més infeliç si de sobte deixa de rajar la meva però, bà sicament, perquè el meu comportament après m’ha obligat a viure amb aigua.
Han sentit dir que aquà es viu molt bé i, precisament, són aquests els més infeliços perquè aspiren a un món irreal que algú, falsament, els hi ha explicat. La resta, no tenen expectatives. Senzillament, el fet de viure ja és un gran objectiu. Per què dimonis sempre hem d’intervenir en les vides alienes, siguin quines siguin?
I evidentment, no desitjo que es mori de gana més de la meitat de la població, que es morin les nenes dessagnades per l’ablació, que violin injustament persones, que joves es converteixin en bombes humanes....Suposo que no cal dir-ho. No sé explicar amb paraules el que sento dins el meu cap.
No sé on sou, mai més sabré de vosaltres, però no canvieu mai.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
Pitia |
Accepto els teus petons....
Tuesday, March 16th 2010, 4:26 PM
- Els que venen en pateres o els que travessen murs no aconsegueixen viure millor aquÃ, són aquells que he citat que viuen amb la esperà nça d'un somni que algú, equivocadament, el hi ha explicat. Crec que aquà viuen igualment miserablement i a sobre....ningú els accepta. Terrible.
- Els de les tribus tenen un cap que fa i desfà com els nostres polÃtics, caps d'empressa, jutges, presidents de multinacionals...etc, etc....crec que almenys a la tribu ho tenen clar i ningú els menteix.
- No necessiten dels nostres medicaments perquè igual que passa aqui, la nostra malaltia són les guerres, assassinats i demés crueltats diverses i....per tant...posats a morir, deixa'm morir de malaria o de gana enlloc de per la radiactivitat de la bomba atòmica.
- Potser ells no poden triar i precissament a això em refereixo. Que sort tenen de no saber el que hi ha aquÃ.
- I evidentment que tenen menys mals de caps, per a ells viure és senzillament quasi impossible. Quina escala de valors més diferent, no creus? Ells es preocupen per viure, nosaltres per si el veà es tira un pet i em desperta a mitja nit.
un petó....discrepant
|
|
lileta |
ups...
Tuesday, March 16th 2010, 8:40 AM
nose si t'acabo d'entendre en el teu escrit...Jo soc cooperant d'un petit grup solidari que jo mateixa i 4 persones més vam iniciar. Amb la nostra tasca i amb la nostra unica visita després de 8 anys portan-t'hi a terme varis projectes, no pretenem canviar res dels poblats on hi destinem aquests (poblats del Camerun,Blangoua,Makari i Kofia). No ens creiem ser millors que ells i no creiem que el nostre mon sigui millor, ni tampoc en cap moment. Son feliços amb el què tenen, si,i tan que si! T'ho ben asseguro (i més després d'haver-ho viscut en directe). Però ella també volen tenir aigua al seu poblat i no haver de passar-se tot un dia per aconseguir una petita galleda d'aigua simplement per cuinar....aixà doncs, que una aixeta potser no,però el pou els ha anat de puta mare. No els hem canviat la religio ni res per l'estil, de fet allà hi conviuen cristians i musulmans i l'escola en la què nosaltres hi col·laborat subvencionant aules, any rere any ha crescut i ara els nens/es van a l'escola. Ells saben molt més que nosaltres i riuen molts més que nosaltres,per enganyar-nos! Però això no vol dir que totes les tasques de cooperació o semblants siguin pq els volem ensenyar que som millors, de fet...jo ho diria al reves, són ells qui ens ensenyen...
una abraçada
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|