| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Pitia
|
|
| |
Des del moment en que els vaig començar a notar.
 diumenge 14/març/2010 - 12:44  1431  23
Devia tenir 5 anys i, evidentment, no eren diferents a mi. Jugà vem tot el dia. A pilota, a amagar, a córrer, anà vem en bici i una mica més tard, amb una Cota 25, que ara recordo monÃssima. No aixecà vem dos pams de terra i eren els meus millors amics. Em divertien com ningú, eren imaginatius, valents, sempre tenien una bona idea per fer. Mai estava quieta al seu costat.
Més tard em vaig adonar que alguna cosa perillosa em podia passar, quan ma mare em preguntava, contÃnuament, què feia tot el dia. Em vaig sentir observada i controlada i no entenia massa bé el per què.
I va arribar la pre-adolescència. I vaig sentir que érem diferents. Me’ls mirava amb uns altres ulls, ja no volia jugar amb ells, bé, sÃ, potser jugar sÃ, però d’una altra manera. Ells anaven a la seva, tot el dia amb la pilota i la bici, i sentia que alguna cosa estranya els hi havia passat. Semblaven estúpids. Plens de grans i amb aquella veu d’home en un cos de nen. Com pot ser que hagin canviat tant, em preguntava dia sà i dia també.
I l’adolescència em va corroborar els meus pressentiments. Definitivament eren estúpids. Jo somiava en trobar el prÃncep blau que tantes vegades m’havien explicat els contes, aquell que em salvaria de la pobresa, em donaria descendència i em faria feliç eternament. I quan mirava al meu voltant no en veia cap de prÃncep, només veia aquell amb ganes de tocar-me el cul, tocar-me els pits, i tocar, i tocar i...on estava aquell que només volia donar-me la ma per ajudar-me a pujar al seu cavall blanc? Enlloc.
Amb la joventut, de sobte, tots tenien pressa per ingerir alcohol abans que el del costat, què els hi havia passat? Ves a saber. Quan sortia de marxa els veia a la barra amb el got a la ma i mirant el personal amb cara de Indiana Jones en busca del Santo Grial. Reien de no sé ben bé què, però semblava que devia fer molta grà cia. Al final de la nit sempre trobaven una peça per la seva vitrina. Això sÃ, només el que tenia un bon cotxe podia triar. Seran estúpids!
De sobte, sembla que tots es posen d’acord per aparellar-se. Si ho fa un de la colla, al cap de 2 mesos, el segueixen tots. I entrem en una època en que els veig tranquils, preocupats per la feina, pel sou, per la casa, per qui té la tele último modelo, per qui té el fill abans, per qui viatja més i més lluny (sobretot més lluny) i per qui té la dona més estupenda. Aish.....no ho vaig poder aguantar massa anys. La vida els feia seguir la inèrcia que tantes vegades Newton havia avisat. Sinó hi ha una força que canviï això quedaré atrapada de per vida.
Amb la maduresa els veig com uns pobres incompresos que no tenen cap altra culpa que la de ser homes (grà cies Clara Simó per fer-m’hi rumiar). Han nascut amb un rol aprés i el que esperem de ells és tant incopsable que els fa ser histrions de la seva pròpia vida. Per sort, els més joves ja saben que el món no és només d’ells i accepten que la igualtat significa que no cal demostrar ser un heroi a l’estil James Bond per gaudir d’una bona vetllada.
Quan sigui gran....espero veure'ls com els veia quan tenia 5 anys.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
zinc |
crec
Monday, March 15th 2010, 8:55 PM
que tots en part som el que em viscut,jo per exemple no vaig creure mai en el princep blau,en realitat no sé perque,sencillament suposu que ja anabe de simplona per la vida hi habia coses que no m´interessabent,pero si recordo riure d´amigues que en parlaven i jo els hi deia si si imagenitel blau com un barrufet........en fÃ.A l´adolescencia també vaig estar molt vigilada,pero crec que tocave de peus a terra i per mi els nois eren tontos,sencillament..quant ells arribaven,les noies ja tornavem de sobres.Pero de totes totes mai van deixar de perdre el seu encant,mira algo tenen.....,penso eh???.
Clar que parlo per mi,no he llegit el llibre,no m´agrada la clara simó,ho sento,bé no ho sento sencillament no es el meu tipus de lectura iquant agafo un llibre es per disfrutar.
El que al.lucino son de les reflexions que he llegit,es curiós el cas es que crec que tots tenim un punt de raó,el dit...som el que em viscut.
Gracies pitia no deixis mai de fer blocs.
Una abraçada
Dolors
|
|
Pitia |
...
Monday, March 15th 2010, 4:55 PM
persi, ja saps que ho dic amb tot el meu amor.
samuel, no cal que puntualitzis, tant, collons. Que tampoc passa res que la gent s'enfadi, eh.
Palma.....tu estàs molt revolucionat, no creus? però crec que tens raó, perquè quan ara els retrobo en un altre cos d'home em dic, coi, i això em feia perdre tant de temps?
|
|
Pitia |
Doncs sÃ...
Monday, March 15th 2010, 9:41 AM
samuel, un fiasco de novel·la, sempre des del punt de vista d'una dona, és clar.
Cavall, no siguis pilota, si us plau, que et suspendré.
Persi, després de conèixer la teva resposta infantil a una negativa....ara comprenc moltes i moltes i moltes coses!!!!!!! Aish....quan creixerem????????????????????????????????
Sidd, ser mare de la teva parella és de les pitjors coses que he viscut mai...per favor....que s'acabin els Peters Pan! Vull un home com Déu mana!!!!!!!!
|
|
TomasM-Porta |
Jo...
Monday, March 15th 2010, 6:44 AM
Pensava que les dones no existien. Que la única dona que existia era la meva mare i les dependentes de casa, que eren senyores grans...
Després, quan me'n vaig adonar que existien dones amb tots els ets i uts, vaig començar un periode de flipament que, grà cies a Déu, encara em dura.
I més tard vaig començar a admirar ma mare i la meva à via.
I aquesta és la meva actitud: una fascinació general que fa que m'interessin els vostres defectes i m'enlluernin les vostres virtuts.
Això sÃ, quan tenia cinc o sis anys, li vaig dir a una nena per ballar, em va dir que no i li vaig tirar una pedra al cap. No ho he fet mai més, però demostra que vaig néixer egocèntric, tot i que espero que la cultura i l'experiència m'hagin civilitzat una mica. No li vaig fer gaire mal...
|
|
cavallfort |
piti carinyuu
Monday, March 15th 2010, 5:02 AM
això et passa per somiar desperta i per creure amb la monarquia...
En època adolescent, res millor q aquesta cançó de Sopa de Cabra per a moltes dones "confoses" i amb la bruÃxola mullada...
No estàs farta d'esperar
Sempre aguantant aquesta farola,
Amb pluja-neu, amb vent i fred,
Sempre en la mateixa postura.
Jo ja en tinc prou d'aquest color,
Busca't un geni que et comprengui.
PodrÃem dir que en aquest moment,
No em funciona la conjuntura.
Has tirat el temps per la finestra
I ara princesa on anirà s
Mira't als ulls, posa els peus a terra,
Pren el que tinguis al teu costat.
Perquè mai trobarà s el teu prÃncep blau,
Mai trobarà s el teu prÃncep blau.
Fes un creuer o un viatge llarg
Medita un temps a la muntanya
Que el aire pur sempre va bé
I clarifica les idees.
Jo ja no entenc el teu patiment
Ja sé que ningú t'estima
Però que hi farem si aquest govern
No havia prevista la teva crisi.
PD Si vols piti, un dia parlem del comportament histèric de les noies/dones convertides en fans, i del q pensem naltros.....
Si no em falla la memòria el JesulÃn va fer una "corrida" en una plaça davant d 10.000 dones q menys el marit...li van llençar d tot.
Vull dir q d "desgrà cies" n´hi ha a tots el pobles i totes les famÃlies...
|
|
Pitia |
SÃ, mql, n'hi ha,
Sunday, March 14th 2010, 4:55 PM
evidentment, però cadascú les percebem de diferent manera i simplement, aixÃ, és com les he sentit jo. Seran tÃpiques les persones que he conegut? segurament sÃ. Fins i tot en això....he tingut mala sort.
Ellesmera, també me l'estic acabant, però no avançaré la crÃtica!!!! potser el dia de la tertúlia.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
