| |
47 ANYS SENSE HAVER LLEGIT GILBERT KEITH CHESTERTON
 dimecres 10/mar/2010 - 04:27  534  1
No sé quants anys porto llegint intensament, però molts. No em sé explicar que fins ara no hagi descobert Chesterton. Es clar que puc tenir la temptació de pensar que hi haurà gent que viurà no sé quants anys en aquest món i no el llegirà mai. Com mai no escoltarà Haydn o com fins i tot considerarà místic no haver fet l’amor amb una dona.
Però a mi les mancances dels altres mai no em consolen, ans al contrari penso que a força de mancances patim una gran mancança universal que acaba convertint un món que podria ser quelcom si més no presentable en una autèntica vall de llàgrimes. Quixots ximples i ignorants ens arrosseguen a batalles campals sense sentit i traspassem el llindar de la mort havent perdut majoritària i miserablement el temps amb ximpleries.
Chesterton és un escriptor que ens ensenya a viure, que ens ensenya a pensar, que ens ensenya a ser valents, que ens ensenya a ser bons, que ens ensenya a riure, que ens ensenya a ser moderats. Les seves obres són una crossa esplèndida per aquest camí de fanàtics malhumorats i perversos que ens ha tocat viure.
Es clar que el seu senderi avui pot ser considerat bonista – un dels novíssims insults inventats pels superpragmàtics que cada dia ens ho enmerden més tot – i, per tant, quixotesc. Però és al contrari: Chesterton és qui sempre toca de peus a terra i els Quixots són els que ens arroseguen a una vida sense sentit, cosa que no vol dir que Chesterton sigui un Sancho Panza. No. Chesterton és un home que pensa, somriu i estima.
Una altra de les qualitat de l’obra de Chesterton és la seva humilitat. Es cert que la seva obra, tot i ser brillant, no aconsegueix la brillantor retòrica d’un Wilde o d’un Nietzsche. Es cert que cap dels seus llibres no té la bellesa poètica de “Així va parlar Zaratustra”, però té al seu favor que cap llibre seu diu cap tonteria i tots els de Niezsche – i Zaratustra el primer- en diuen una darrera l’altra. Es cert que és difícil trobar entre les seves frases algunes de tant brillants com les de Wilde, però darrera les frases de Wilde sovint només hi ha una barreja d’enginy i amoralitat mentre que en Chesterton trobem una barreja d’enginy i ètica. Pensant com penso que s’han de llegir els tres, penso que només Chesterton et fa més savi, és a dir, més bo.
Per tot l’anterior sembla un deure moral recomanar la lectura de Chesterton. No diré allò de “deixeu el que esteu llegint i aboqueu-vos a Chesterton sense reserves ni esperes”, perquè estic segur que el mateix Chesterton ho hagués trobat ridícul i hagués aconsellat que es llegisin escriptors més importants. Però el cas és que en el fons del fons hi ha pocs escriptors més importants. Fins i tot el càustic i sarcàstic Bernad Shaw va haver d’admetre: “La humanitat haurà d’estar eternament agraïda a Chesterton per haver existit”. O sigui que parlem d’un autor bàsic.
Total, que acabeu de llegir el que llegiu i si voleu seguir el meu consell, la pròxima vegada que aneu a una llibreria o a una biblioteca demaneu per un llibre de Chesterton. Qualsevol. Tots són bons. Potser a l’inici haureu de tenir una mica de paciència –és el que té trobar un escriptor intel.ligent que no vol demostrar cada dues frases que es un geni- però quan us hagueu acostumat al seu estil tindreu un problema: que moltíssims dels altres us semblaran molt, però molt poqueta cosa.
|
Contactes
Registra´t
