| |
“THE QUEEN” DE STEPHEN FREARS
 diumenge 7/mar/2010 - 04:15  504  3
“Que la couronne d'Angleterre
Ce soir roule par terre...”
Georges Brassens ( “Le roi de cons”)
Explica el nostre pare Aristòtil que hi ha tres formes de govern: la monarquia ( o govern d’un ), l’aristocràcia ( o el govern dels millors ) i la democràcia ( o govern del poble ). En aquest context purament formal a mi se m’escapa què diantre deu ser una “monarquia parlamentària” en la que “el reina però no governa”. No és un rei que no governa –però que sí que cobra- una institució sobrera, inútil, folclòrica i costosa?
L’anterior no vol pas dir que jo vulgui un rei que governi. No. Jo sóc republicà. Jo vull una democràcia el més assambleària possible. Però no entenc per a que coi serveix un rei que no governa.
La resposta és que serveix per a vendre revistes del cor. O si més no axò és el que va passar a Anglaterra amb les trifulques amoroses de Lady Di, el Príncep Charles i Camilla Parker.
Jo vaig visitar Anglaterra diverses vegades durant la tempesta eròtica de Palau i la veritat és que la gent estava molt més al costat de Lady Di que del Príncep Charles. Les raons eren diverses: Lady Di semblava una princesa sortida d’un conte de fades i en canvi el Príncep Charles té unes orelles de Dumbo que fan riure; Lady Di era una noia simpàtica i moderna i el príncep Charles és un individu esquerp i clàssic; Lady Di era conservadora i el Príncep Charles va d’esquerrà ( als anglesos els agrada que els seus reis siguin com han de ser, és a dir de dretes: troben poc seriós que un príncep es declari esquerrà i ecologista...), etc... Només faltava que el lleig, carca, antipàtic i progre príncip li fotés banyes a la princesa Barbie per fer vessar el got.
La pel.lícula reflexa com reacciona la família real anglesa davant la mort de Lady Di i com Tony Blair –que es tractat al començament amb un gran menyspreu per Isabel II- fa uns esforços colossals per a reconciliar la monarquia amb el poble, això és per a que la família real assisteixi a l’enterrament de Lady Di i es passegi davant del poble consternat fent veure que ells també senten molt la seva mort.
La dona de Blair hi ha un moment que critica al seu marit per ajudar la família reial anglessa i els defineix com a paràsits. Blair li contesta que aquesta família porta segles i segles servint els anglesos i que mereixen un respecte. Se suposa que la resposta que dóna Tony Blair ens convenç perquè la seva dona no repregunta ni replica, però, vaja, sent la monarquia anglesa una de les fortunes més importants del món jo crec que els serveis que han pogut fer a l’estat se’ls han cobrat de sobres. I torno al que he dit abans: que avui la monarquia parlamentària em sembla un luxe anacrònic.
Frears vol que sentim antipatia per tota la família reial anglesa menys per la reina. El seu marit és un fill de puta arrogant, antipàtic i caçador d’animals indefensos. El seu fill és un xicotet que mai no ha sabut per on anava i que està la mar de content d’haver-se tret el mort de Diana de sobre. En canvi, Isabel fa sempre de reina, gairebé ens volen fer creure que es considera poble. Només que tracta amb tant menyspreu a Blair que ja es veu quin es el valor que per a ella té poble i la democràcia
|
Contactes
Registra´t
